Vine a la diada amb bus des del Sud.
Eixida a les 15:00 de la Plaça de Bous d’Alacant
Tornada després dels concerts
(Reserva de places baixvinalopo@maulets.org)
– 18:00 Mostra de Cultura Popular – Plaça Sant Agustí
– 18:30 Manifestació – Plaça de Sant Agustí
– 20:00 Acte polític – Plaça dels Furs
+ CONCERTS: Voltor, Un Entre Tants, The Skafeinats (Entrada Lliure)
Convocada per la campanya «300 anys d’ocupació, 300 anys de
resistència»
la iniciativa compta amb diferents adhesions d’entitats culturals,
associacions, organitzacions, polítiques, sindicals, ateneus i casals
populars, com ara el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), Maulets, el jovent independentista revolucionari, la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI), la Coordinadora Obrera Sindical (COS), Endavant (OSAN), Alerta Solidària, Ca Revolta, el Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN), l’entitat de joves Reviscola o Esquerra Anticapitalista.
A nivell local, el Fòrum Social d’Elx i l’Assemblea de Maulets d’Elx també s’han adherit.
Manifest:
25 d’abril de 2009. Un nou 25 d’abril de reptes, de lluita, de treball, de
mobilització, d’esperances, de records per als qui no estan amb nosaltres.
Un nou 25 d’abril en el qual recuperar les velles consignes de llibertat per
al nostre poble, però també de reivindicar un canvi en les també velles
estructures opressores i explotadores.
Un nou 25 d’abril en el qual reivindicar la memòria de les oblidades, de les
víctimes republicanes, comunistes, anarquistes, feministes, valencianistes,
revolucionàries, de les obreres i camperoles, de les dones i estudiants.
En
definitiva, la memòria de totes aquelles que ho pergueren tot fa justament
setanta anys, amb la victòria del general Franco, que és la victòria del
feixisme, del catolicisme reaccionari, de la burgesia i dels terratinents.
Hui, setanta anys després, les afussellades, les soterrades a les fosses
comunes, les presoneres de camps de concentració i presons, les exiliades,
les silenciades per 40 anys i més de franquisme, encara esperen justícia.
Una justícia que mai vindrà dels que hui dirigeixen unes institucions que
són hereves dels vencedors de la Guerra, i que tampoc vindrà dels que són
fills putatius del dictador. Només les treballadores recuperarem la història
que ens volen furtar. Una història que és la de totes les que ens criden des
de les fosses comunes del Cementeri General de València, des dels molls del
port d’Alacant, des dels camps dels Ametlers i d’Albatera, des del Convent
de Santa Clara, des dels monetirs de Santa Maria del Puig i Sant Miquel dels
Reis.
Un nou 25 d’abril en el qual reclamar un canvi en el sistema econòmic, el
capitalisme, que s’ha ensenyorat dels Països Catalans i de la pràctica
totalitat de la humanitat, i que ha portat milions de persones a la misèria
i a la destrucció dels recursos naturals del Planeta. A hores d’ara som
quasi 1.000.000 de treballadores dels Països Catalans les que hem perdut la
nostra feina; al mateix temps, les multinacionals i els bancs mantenen
elevadíssimes taxes de benefici i, quan aquests no són els esperats, noves
retallades socials o injeccions de diners públics pretenen garantir els
marges de benefici dels poderosos.
A la resta del planeta, i especialment al Tercer Món, creix encara més la
pobressa. Hui en dia, ara mateix, s’ha posat en evidència i amb la major
cruesa el que l’esquerra ve denunciant des de fa més de 150 anys: que el
capitalisme és un sistema desigual i explotador en la seua pròpia
naturalesa, que només genera beneficis i benestar per a uns pocs mentres
condemna a la immensa majoria de la població mundial a la misèria. Resulta
imprescindible, doncs, per a la pròpia supervivència de la humanitat, la
detsrucció del capitalisme i la construcció d’un nou sistema que puga
garantir la igualtat, la justícia social, el repartiment del treball i de la
riquesa, la pervivència de l’entorn natural, l’accés universal als serveis
públics com ara l’educació, la sanitat, l’alimentació, la vivenda, el
transport, el treball, o l’assistència social; en definiva, un sistema que
permeta viure amb dignitat a totes les persones que ara i en un futur viurem
en la Terra.
Un nou 25 d’abril en el qual tornar a recordar els 302 anys de la derrota
d’Almansa, denunciant que després de més tres segles de dominació espanyola
i francesa i d’inclusió, per la força de les armes, dels Països Catalans en
el projecte imperialista espanyol i francès, el nostre poble encara està ben
lluny d’asolir unes mínimes quotes de democràcia i autogovern. Encara és
l’hora que el català puga viure amb plena normalitat als carrers dels Països
Catalans, i molt especialment al nord i al sud.
Encara és l’hora que se’ns puga reconèixer la unitat del nostre territori,
dividit i fragmentat en autonomies, departaments i estats. Encara és l’hora
que els polítics que gestionen les institucions miren més pel bé del seu
poble que pel de la seua butxaca.
25 d’abril de 2009. Per la memòria de les oblidades. Per la dignitat de les
treballadores. Per l’emancipació de les nacions oprimides. Per la justícia
social del nostre poble.
Per tot això us convoquem el pròxim dissabte 25 d’Abril, a les 18’00 hores
a la plaça de Sant Agustí de València.
Endavant i força!