Consumir el mínim! Per viure no és necessari consumir fins morir!.
Kaos. No a la guerra
1. Consumir amb responsabilitat
A l’hora de consumir podem intentar que els productes compleixin una sèrie de criteris com: a) que siguin ecològics o tinguin el mínim impacte mediambiental; b) que estiguin fabricats el més localment possible; c) que els treballadors cobrin dignament per a la seva elaboració, -i a ser possible la seva feina no reporti beneficis a qui no treballa – com passa amb la majoria dels accionistes i/o propietaris de les grans empreses transnacionals.
2. Donar suport a cooperatives de producció
Una opció a les nostres mans és la de donar suport a les iniciatives de cooperativisme, ja que els beneficis que de les cooperatives s’obtenen repercuteixen directament en els treballadors o en la mateixa societat -com en el cas d’ aquelles cooperatives que tenen com a objectiu explícit crear nous llocs de treball-.
3. Afavorir el comerç fet amb justícia
Quan els productes han de ser importats de països del sud, com el cafè o la xocolata, podem assegurar-nos de que s’han produït des d’una organització cooperativa i on els treballadors gaudeixen de condicions laborals i salaris dignes. És el que es coneix com a comerç just, sistema de comerç que a més de comprometre’s amb la dignitat laboral, redueix a mínims el nombre d’intermediaris entre productor i consumidor.
4. Evitar els grans bancs
Si es dóna el cas, podem tenir en compte la nostra dimensió com estalviadors i evitar tenir els nostres diners a grans bancs i caixes les quals inverteixen en la indústria de la guerra o operen amb els nostres diners amb absoluta irresponsabilitat social i mediambiental. En aquest cas, l’opció existent es diu banca ètica. Ah, i sobretot, caldria no “jugar a la borsa”.
5. Allibera la informació…
Davant del control de les élites polítiques i empresarials sobre els mitjans de comunicació podem accedir a recursos en els que la informació o les notícies circulen lliures d’interessos econòmics o no contenen publicitat encoberta. També hem de lluitar per aconseguir espai als mitjans de comunicació públics i per crear espais propis.
6. … i el coneixement
El mateix podem dir de la indústria del coneixement, del software i de les idees, controlada i “protegida” actualment per drets d’autor, copyrights i altres mecanismes que privatitzen el món de les idees i fan que el coneixement estigui al servei del poder econòmic i polític.
7. Escapa de la publicitat, decideix el que necessites realment
La publicitat de les grans empreses, és perseverant i té una presència constant en la nostra vida: ens envaeix des de que obrim un diari, mirem la televisió, encenem la ràdio o anem pel carrer. Amb ella se’ns transmet la idea de que determinats productes o serveis són obviament necessaris i que consumir-los és imprescindible. Així doncs, una opció seria que intentéssim decidir per nosaltres quines són les nostres necessitats de consum reals.En reacció a la invasió de la publicitat i de la seva permanent i exponencial presència en l’esfera pública podem crear interferències o donar la volta als missatges publicitaris per tal que vagin en contra de les corporacions i de la imatge de marca en la que tant inverteixen. Aquesta mena de boicot publicitari es pot practicar en anuncis físics, però també a través d’internet des de grups coneguts com a hackers o pirates informàtics.