Abajo, en castellano
Hui tornem a trobar-nos ací, a la serra d’Aitana, per demanar la seua desmilitarització i per demanar també la protecció de la serra i de les valls que l’envolten, que continuen amenaçades per l’especulació urbanística i per projectes destructius.
Des de la serra d’Aitana no es disparen míssils, ni despeguen avions; però no per això les instal•lacions militars, els radars que hi ha al seu cim, són més innocents, ja que són necessàries per a guiar els avions que bombardegen altres països, cosa que els fa ser una part imprescindible de l’entramat militarista responsable de les guerres i de la destrucció que aquestes comporten.
Ha passat ja un any des de la marxa anterior, un any més en què, a pesar del «No a la guerra», les tropes espanyoles continuen a l’Afganistan, donant suport a una ocupació disfressada d’intervenció humànitaria, que no té altre objectiu que controlar els recursos econòmics i estratègics de l’àrea, i que no ha suposat cap millora en el respecte dels drets humans.
Un any en què l’Estat espanyol s’ha llançat a participar en un nou conflicte armat —ara a Líbia—, també amb l’excusa hipòcrita de protegir la població civil de la brutalitat de Gadafi, un dictador que fins fa quatre dies rebia les abraçades dels democràtics dirigents europeus i a qui se li venia armament i municions sense cap escrúpol; de la mateixa manera que se li venen armes i s’ofereix col•laboració a d’altres règims que no tenen cap respecte pels drets humans: Marroc, Colòmbia, Israel, Aràbia Saudita… (Espanya és un dels majors exportadors d’armes del món, només per darrere de les grans potències mundials).
Un any en què, a pesar de la crisi a la qual ens ha conduït l’esclat de la bombolla immobiliària i la submissió als interessos de la banca, es mantenen les enormes despeses militars al mateix temps que es retallen partides amb clares repercussions socials: pensions, educació, sanitat, etc.
Un any en què un nou accident nuclear greu, aquesta volta a la central Fukushima, a l’hiperdesenvolupat Japó, ens ha recordat que la gran perillositat de l’energia nuclear, una tecnologia nascuda de la mà de la bomba nuclear i que sempre ha estat vinculada a l’ús militar.
Un any més en què, en compte de fomentar la cultura de pau i els valors de la convivència i la diversitat, continua creixent la presència de l’exèrcit i de la propaganda militarista en els espais públics: campanyes en centres educatius i en fires juvenils, desfilades militars en els carrers, milionàries campanyes de publicitat, etc. I tot amb l’objectiu d’intentar convéncer-nos que l’exèrcit és una ONG humanitària, amb la anecdòtica peculiaritat d’utilitzar armament de tota classe.
Un any en què el «pacifista» govern espanyol fins i tot ha recorregut a l’exèrcit i a la declaració d’estat d’alarma per esclafar una vaga —la dels controladors aeris—, per suposades raons de seguretat i d’ordre públic, la qual cosa ha sentat un precedent molt perillós.
Però, també, un any en què una part considerable de la societat ha continuat sense resignar-se davant de la inèrcia militarista que sembra el món de destrucció, contaminació i dominació, i que ha estat defensant una autèntica seguretat humana basada en la llibertat, en la protecció de la salut humana i de la natura, en el respecte dels drets humans i la sobirania dels pobles.
Perquè pensem que aquest és un dels objectius pels quals paga la pena lluitar, ens manifestem ací, una volta més. Perquè pensem que cal aconseguir que no es destine ni un euro, ni una persona, ni un pam de terra per a apuntalar aquesta bogeria militarista.
Per una serra d’Aitana sense instal•lacions militars.
Per la protecció del patrimoni natural i cultural de la serra d’Aitana i de les valls que l’envolten.
Per un món just, sense guerres i sense exèrcits.
Serra d’Aitana, maig de 2011
– Grup Antimilitarista Tortuga (Elx-Alacant)
– Col•lectiu per la Cultura de Pau i Noviolència del Comtat i l’Alcoià (COCUPANCA)
– Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció (Alcoi)
– Club UNESCO Alcoi
– CNT Alcoi
Hoy volvemos a encontrarnos aquí, en la sierra de Aitana, por pedir su desmilitarización y para pedir también la protección de la sierra y de los valles que la rodean, que continúan amenazados por la especulación urbanística y por proyectos destructivos.
Desde la sierra de Aitana no se disparan misiles, ni despegan aviones; pero no por eso las instalaciones militares, los radares que hay en su cima, son más inocentes, ya que son necesarios para guiar los aviones que bombardean otros países, lo que les hace ser una parte imprescindible del entramado militarista responsable de las guerras y de la destrucción que éstas conllevan.
Ha pasado ya un año desde la marcha anterior, un año más en que, a pesar del «No a la guerra», las tropas españolas continúan en Afganistán, dando apoyo a una ocupación disfrazada de intervención humanitaria, que no tiene más objetivo que controlar los recursos económicos y estratégicos del área, y que no ha supuesto ninguna mejora en el respeto de los derechos humanos.
Un año en el que el Estado español se ha lanzado a participar en un nuevo conflicto armado —ahora en Libia—, también con la excusa hipócrita de proteger a la población civil de la brutalidad de Gadafi, un dictador que hasta hace cuatro días recibía los abrazos de los democráticos dirigentes europeos y a quien se le vendía armamento y municiones sin ningún escrúpulo; de la misma manera que se le venden armas y se ofrece colaboración a otros regímenes que no tienen ningún respeto por los derechos humanos: Marruecos, Colombia, Israel, Arabia Saudí… (España es uno de los mayores exportadores de armas del mundo, solo por detrás de las grandes potencias mundiales).
Un año en el que, a pesar de la crisis a la que nos han conducido el estallido de la burbuja inmobiliaria y la sumisión a los intereses de la banca, se mantienen los enormes gastos militares al mismo tiempo que se recortan partidas con claras repercusiones sociales: pensiones, educación, sanidad, etc.
Un año en el que un nuevo accidente nuclear grave, esta vez en la central Fukushima, en el hiperdesarrollado Japón, nos ha recordado la gran peligrosidad de la energía nuclear, una tecnología nacida de la mano de la bomba nuclear y que siempre ha estado vinculada al uso militar.
Un año más en el que, en lugar de fomentar la cultura de paz y los valores de la convivencia y la diversidad, continúa creciendo la presencia del ejército y de la propaganda militarista en los espacios públicos: campañas en centros educativos y en ferias juveniles, desfiles militares en las calles, millonarias campañas de publicidad, etc. Y todo con el objetivo de intentar convencernos de que el ejército es una ONG humanitaria, con la anecdótica peculiaridad de utilizar armamento de toda clase.
Un año en el que el «pacifista» gobierno español incluso ha recorrido al ejército y a la declaración del estado de alarma por aplastar una huelga —la de los controladores aéreos—, por supuestas razones de seguridad y de orden público, con lo cual ha establecido un precedente muy peligroso.
Sin embargo, también, un año en el que una parte considerable de la sociedad ha continuado sin resignarse ante la inercia militarista que siembra el mundo de destrucción, contaminación y dominación, y que ha estado defendiendo una auténtica seguridad humana basada en la libertad, en la protección de la salud humana y de la naturaleza, en el respeto de los derechos humanos y en la soberanía de los pueblos.
Porque pensamos que este es uno de los objetivos por los que vale la pena luchar, nos manifestamos aquí, una vez más. Porque pensamos que hay que conseguir que no se destine ni un euro, ni una persona, ni un palmo del suelo para apuntalar esta locura militarista.
Por una sierra de Aitana sin instalaciones militares.
Por la protección del patrimonio natural y cultural de la sierra de Aitana y de los valles que la rodean.
Por un mundo justo, sin guerras y sin ejércitos.
Sierra de Aitana, mayo de 2011
– Grup Antimilitarista Tortuga (Elx-Alacant)
– Col•lectiu per la Cultura de Pau i Noviolència del Comtat i l’Alcoià (COCUPANCA)
– Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció (Alcoi)
– Club UNESCO Alcoi
– CNT Alcoi
Manifest de la VIII Marxa per la Desmitarització de la Serra d’Aitana
Una estupenda descripción del cínico militarismo de este gobierno. Enhorabona!