L’AUTOORGANITZACIÓ PER CONNECTAR-NOS A TOTXS
un model organitzatiu replicable
Perquè més enllà dels àmbits locals, compartim estructures d’opressió
que precaritzen les nostres vides, de manera que necessitem de les
accions col.lectives coordinades per saltar del local al global i
avançar en la transformació social.
Aquest nivell de coordinació té dos fronts troncals:
1.-La confrontació a través de la mobilització i la protesta. Un espai
des del qual es visibilitza el desacord i la desaprovació davant
diferents agresions que podem patir per part del poder.
2.-La construcció d’alternatives de contrapoder a través de l’autogestió
i altres eines transitòries.
A) PROPOSTA ORGANITZATIVA
Un àgora és una assemblea popular en la qual de forma explícita i clara
s’accepten i es faciliten els debats entre diferents postures personals
i col.lectives, per fer possible la democràcia directa.
1.-Organització a nivell de barri (BCN)
En l’actualitat coexisteixen 23 assemblees de barri, que s’han anat
constituint i enfortint després d’un procés de descentralització
impulsat des de la # acampadaBCN a Plaça Catalunya.
Aprofundir en l’autoorganització és fonamental per seguir avançant en la
transformació social. Per això, les assemblees de barri haurien de
comptar amb els següents espais de trobada:
1.1 Àgores de barri
Assemblea general del barri que hauria de realitzar-se en un lloc
públic, el més obert i neutral possible, on qualsevol veí es pugui
acostar a participar-hi.
S’hauria de potenciar el donar la paraula als i les veïnes, a escoltar i
convidar-les a treballar activament en les comissions o assemblees.
Les comissions tècniques explicarien quin és el treball que estan
realitzant i podrien llançar propostes a l’assemblea.
Les assemblees o col.lectius socials també podrien exposar les seves
propostes perquè tot el barri les conegués i qui volgués pogués sumar-se
a elles.
1.2 Comissions tècniques vinculades al àgora de barri
Comissions estretament vinculades al funcionament de les assemblees de
barri i que la retroalimenten i donen cobertura a les necessitats
sorgides de l’àgora.
Exemples: comunicació, difusió, informàtica, etc …
1.3 Assemblees o col.lectius socials (contingut)
Assemblees temàtiques concretes preexistents o de nova creació. Són
assemblees que treballen de manera específica problemàtiques concretes:
assemblees d’aturats, feministes, contra les retallades, pels drets de
les persones migrants, contra els desnonaments, …
Aquestes assemblees funcionen de manera autònoma, prenent les seves
pròpies decisions, compartint el seu treball amb la resta de veïns i
fent-partícips de la seva pròpies lluites, animant-los a participar en
mobilitzacions puntuals o de manera estable i activa en la pròpia assemblea.
2.-Organització a nivell de Barcelona
El referent organitzatiu després del 15-M va ser Barcelona. És des
d’allí des d’on es va iniciar el contagi a la resta del territori a
través de les assemblees i les acampades. Així doncs, Barcelona i la
seva àrea metropolitana són un espai estratègic per a l’expansió de
l’organització a nivell global.
2.1 Assemblea d’assemblees o ágoraBCN
ÁgoraBCN o trobada de barris, on es comparteixin les diferents
necessitats i propostes sorgides en els barris, canalitzant en accions
col.lectives a nivell de Barcelona.
2.2 Comissió de comissions
Una de les mancances que hem viscut des de l’explosió del 15-M, és
l’espai de representació sorgit en les assemblees d’intervenció
comissions. Representants d’algunes d’aquestes comissions han pres
decisions que no corresponen al seu àmbit de treball i precisament en
part perquè el funcionament de «inter-comissions», els converteix en
lobbies de poder internament, mentre que la filosofia oberta (sense
representació) és molt més fresca i convida a separar les persones, de
les funcions que compleixen dins d’una comissió.
En aquest sentit, s’hauria de bloquejar explícitament l’opció de que les
comissions de treball difonguin comunicats amb opinions polítiques. Això
ho haurien de fer només les assemblees o la comissió de comunicació en
cas d’urgència.
Funcionaria en forma de participació combinada: qui vulgui portar
delegats que ho faci, qui vulgui portar portaveus que ho faci, qui
vulgui dur a membres que ho faci, qui vulgui venir
individualment a aportar el seu treball que ho faci. Simplement que
expressi clarament en qualitat de què participa a la pregunta de.
Entenem que s’hauria de cenyir a realitzar principalment les següents
funcions: convocatòria, preparació i dinamització del agoraBCN.
3.-La necessitat d’una organització a nivell del territori Català (agoraCAT)
Si volem afrontar amb èxit el procés de transformació social i causa
dels reptes als quals ens haurem d’enfrontar de manera global i
col.lectiva, caldrà vehicular una estratègia que ens permeti impulsar
una coordinació en tot el territori. Per això, cal impulsar espais de
coordinació a nivell comarcal, que permetin interconnectar els pobles i
viles geogràficament propers.
Aquests àgores comarcals (inclosa l’ágoraBCN) funcionarien de manera
autònoma però permanentment connectades les unes amb les altres,
establint sinèrgies entre elles. Al seu torn, es podria impulsar un
ágoraCAT (a través de convocatòries mensuals per exemple), on compartir
noves línies de treball.
Pel que fa al format ia la periodicitat de les trobades, una proposta seria:
– Un cop al mes trobades comarcals (inclosa l’agoraBCN de l’àrea
metropolitana), i un cop al mes trobada global català (agoraCAT), de
manera alternativa cada 15 dies.
– La preparació del agoraCAT correspondria rotativament a la coordinació
regional que albergarà la trobada.
4.-La gestió de la presa de decisions
Si volem que l’incipient model organitzatiu que estem construint sigui
eficaç, no hem de perdre de vista el procés de presa de decisions, des
del més local al global i des del global al més local.
En cada cas s’hauria de valorar el tipus de participació necessària
sobre una qüestió concreta portada al debat i per tant, la influència
que té el prendre una decisió o una altra sobre això:
a) decidir directament sense baixar al més local, quan és un tema que no
comporta una gran reflexió.
b) baixar a totes les assemblees i agora (agora físiques i virtuals,
assemblees temàtiques, col.lectius, grups d’afinitat …) quan és un
tema d’abast global. Per exemple si és una vaga general, territorialment
caldrà parlar si s’està preparat per estendre a la ciutadania, sectorialment
s’haurà de parlar si es pot estendre a les empreses del sector, a
qualsevol nivell caldrà parlar la conveniència o no d’aquesta estratègia.
c) baixar a un sector específic quan és l’afectat. Per exemple l’emissió
d’un manifest sobre l’educació, es baixaria només a les assemblees
locals d’educació.
B) EL PERILL DE LA CREACIÓ D’ESPAIS DE REPRESENTACIÓ
B1.-Ningú ENS representa, no representem a ningú
El nostre potencial transformador es basa en que som un moviment …
Capaç d’articular protestes i mobilitzacions i de frenar els abusos als
quals ens sotmeten els poders del sistema: quan parem desnonaments de
famílies a través de l’acció.
Ideològicament heterogenis, intergeneracional i organitzativament capacitat.
Precari, perquè compartim les condicions de precarietat promogudes pel
sistema.
Compromès, perquè així ho demostra la nostra determinació pel canvi social.
Sobirà, perquè som nosaltres i nosaltres qui prenem les nostres pròpies
decisions.
I a més d’això el poder ens té por.
Perquè no té la capacitat d’identificar-col.lectivament.
Perquè no compta amb interlocutors als quals burocratitzar.
Perquè no tenim ni representants ni delegats, ni caps visibles ni
líders. Nosaltres mateixos i totes ens representem davant l’assemblea.
Perquè NO un model de delegats
Delegar significa … donar una persona a una altra facultat o poder
perquè la representi i els exerceixi en nom seu. Per tant …
No podem burocratitzar els processos assemblearis.
Hem de garantir la transparència i que qualsevol persona pugui
participar en els àmbits de decisió.
Tot i ser rotatiu i temporal, s’està negant la possibilitat de
participar a altres persones.
Per molt que hi hagi una bona voluntat a l’hora de promoure espais de
decisió delegats, no deixa de ser un espai tancat, de manera que es
corre el risc de jerarquitzar els processos horitzontals. Per exemple,
quan un grup de persones considera crear un partit polític per canviar
les coses des de dins, tot i haver bona voluntat en aquesta proposta,
cal assumir de participar del joc d’estructures jerarquitzades, té un
alt risc de ser assimilades per aquestes últimes.
B2.-Una sortida: l’obligatorietat de participar en una assemblea per
formar part d’un espai de coordinació.
En espais de treball i especialment en assemblees de coordinació, es
permeti que qualsevol persona que vulgui participar-delegada, portaveu o
vinculada-d’un grup (sigui quin sigui el grup), ho faci mentre compleixi
amb els principis del moviment, sigui assembleari i no sigui un grup
«fantasma». D’aquesta manera sempre s’incorpora a les minories i es fa
innecessari que les comissions es converteixen en espais de
representació d’opinions polítiques.
* La proposta està redactada pel grup de treball 15-M de la Cooperativa
Integral Catalana