NOTA DE PREMSA DE LA CONFEDERACIÓ ESTATAL D’ECOLOGISTES EN ACCIÓ
Experts espanyols i europeus n’exposen a Madrid els impactes ambientals, socials i econòmics, i també els riscs per a la salut.
Una important representació de científics europeus i espanyols ha exposat aquest dijous i divendres, a Madrid, les seues principals troballes sobre els riscs i impactes dels cultius i dels aliments transgènics, en el transcurs de les Jornades Científiques Internacionals sobre Transgènics »Els transgènics en l’àmbit científic, agrícola, mediambiental i de la salut». Durant aquests dos dies s’han posat damunt de la taula prou evidències científiques sobre els seus impactes ambientals, socials i econòmics i sobre els seus riscs per a la salut com per a rebutjar-ne la introducció en l’agricultura i l’alimentació.
Les jornades, que han tingut lloc a Madrid, en l’Escuela de Organización
Industrial (EOI), i han sigut organitzades per Amics de la Terra, CECU, COAG,
Ecologistes en Acció, Greenpeace i Plataforma Rural, han reunit, entre
d’altres, a científics com ara: Gilles-Eric Séralini, Angelika Hilbeck,
Christian Vélot, Mª del Carmen Jaizme-Vega, Julien Milanesi, Rosa Binimelis,
Ana Carretero, Antonio Gómez Sal, Jorge Riechmann, Michael Antoniou o Julio
César Tello Marquina.
Una de les conclusions principals a què han arribat de forma unànime els
ponents és que el cultiu dels transgènics a l’aire lliure suposa un greu
perill per a la salut i el medi ambient, i no té res a veure amb la
utilització d’aquesta tecnologia en laboratori, en ambients confinats, com per
exemple el seu ús amb finalitats mèdiques.
Michael Antoniou, expert en genètica molecular i mèdica del King’s College, ha
destacat durant la seua intervenció que la tecnologia dels transgènics es basa
en conceptes genètics ja superats per la ciència, que no estan avalats per les
últimes troballes de la genètica. Al seu torn el catedràtic de biologia
molecular de la Universitat de Caen, Gilles Seralini, ha assenyalat que els
mecanismes d’avaluació de risc previs a l’alliberament d’un transgènic no
estan dissenyats per a protegir ni la salut, ni el medi ambient.
D’altra banda, la doctora en ciències biològiques, Mª del Carmen Jaizme, ha
assegurat que els microorganismes del sòl també són víctimes dels cultius
transgènics, i per tant la fertilitat dels nostres sòls i la nostra
alimentació estan en joc.
En una altra de les ponències, Christian Vélot, professor de genètica
molecular en la Universitat de París, ha apuntat que quasi la totalitat de les
plantes transgèniques produeixen pesticides en les seues cèl•lules o són
cultivades amb enormes dosis de pesticides. Amb la conclusió que «quan mengem
transgènics estem menjant verí».
També s’ha arreplegat l’experiència d’agricultors espanyols com Jeromo Aguado,
president de la Plataforma Rural i Antonio Ruíz, exPresident del Comité
Aragonés de Agricultura Ecológica. A més d’un interessant debat entre membres
del Parlament Europeu sobre l’avaluació de riscs en matèria d’Organismes
Modificats Genèticament i també sobre la proposta de canvi legislatiu de la
Comissió Europea.
Espanya és l’únic país de la Unió Europea que cultiva transgènics a gran
escala. Durant les últimes legislatures, el govern ha ignorat sistemàticament
els arguments ambientals, sanitaris, econòmics i socials que han portat a
altres països europeus com França, Alemanya, Suïssa o Hongria a prohibir el
cultiu de la panís transgènic que es cultiva a Espanya. Els organitzadors
d’aquesta jornada exigeixen al pròxim govern que considere la desastrosa
experiència del cultiu de transgènics al nostre país i les evidències
científiques dels seus impactes, prohibint el cultiu de transgènics com una de
les seues primeres mesures. En plena campanya electoral, hi ha motius més que
suficients perquè els partits es posicionen en un tema clau per al futur de la
nostra agricultura i alimentació.