Correo Tortuga
María Romano Serrano
El mes de febrer ens ha sorprès la noticia de l’arribada d’un portaavions de l’armada dels Estats Units al port de Tarragona. Els mitjans de comunicació locals es feien ressò de les declaracions del govern municipal i de l’Autoritat Portuària, que no confirmaven l’arribada del vaixell, però anunciaven que ja feia temps que estaven fent gestions i que preveien rebre’l a l’abril. Aquest buc de guerra, segons advertien, funciona amb propulsió nuclear, és el més gran que ha visitat les instal·lacions del port fins al moment i porta sis mil militars a bord. La portaveu de l’Ajuntament, Begoña Floria, destacava els enormes beneficis econòmics que el seu pas comportaria per a la ciutat: fins a 4 milions d’euros hauria deixat a Tarragona l’estada d’un portaavions de l’armada nord-americana els anys 1997 i 2000. L’editorial del Diari de Tarragona anava encara més lluny: estimava que els soldats nord-americans aporten a la ciutat un milió d’euros diaris. «Molt més diners que els turistes de creuer», afirmava el text. I afegia que el sistema de propulsió nuclear del vaixell era «de provada seguretat», per acabar sentenciant que «qualsevol postura en contra seria absurda». Punt final.
A la Coordinadora ens vam posar en marxa per donar més èmfasi a les nostres activitats habituals. Calia articular una resposta ciutadana que arribés amb claredat al govern local, a l’Autoritat Portuària, als mitjans de comunicació i a la població sencera. Perquè des de fa més de quinze anys tenim una postura en contra, sí, i són moltes les raons per oposar-nos-hi a la presència de vaixells de guerra. En primer lloc, perquè no compartim els valors de l’enfrontament, la violència, l’obediència i disciplina cegues, la jerarquització, l’exaltació de l’odi i la por, que són consubstancials a la cultura militar. En segon lloc, perquè pensem és una contradicció absurda que l’Ajuntament de Tarragona digui, tal com assegura Begoña Floria, que està «a favor de la cultura de la pau» però que «no es declara antimilitar». Perquè amb el seu consentiment d’acollir aquests vaixells l’Ajuntament no està simplement acceptant i respectant una suposada legalitat, sinó que també està apostant per la resolució violenta dels conflictes, en prestar suport a les operacions militars que l’armada nord-americana executa al món. Perquè volem una Mediterrània en pau, espai d’encontre de pobles i cruïlla cultural, sense vaixells de guerra a les seves aigües. Perquè no volem consentir que el port de Tarragona -que, no ho oblidem, és un port civil, no militar- es vegi militaritzat servint d’escala a les maniobres de l’armada. Perquè no ens agrada que la nostra ciutat es vegi envoltada de soldats al carrer, als locals d’oci, a les botigues…
I en la concreció de les activitats per transmetre totes aquestes raons estàvem quan, pocs dies després, el 19 de febrer, el Diari de Tarragona desmentia la notícia de l’arribada del buc de guerra i explicava que la presència del portaavions Harry S.Truman de la VI Flota americana en aigües tarraconenses quedava descartada, perquè un conveni bilateral entre Espanya i Estats Units estableix els ports nacionals que poden albergar vaixells a propulsió nuclear, i Tarragona no es troba entre els escollits. El Diari explicava, per a desconcert nostre, que s’havia assabentat d’aquesta impossibilitat en consultar diverses fonts del Ministeri de Defensa i de l’Oficina d’Informació Diplomàtica.
Per què el Diari anunciava l’arribada del portaavions, amb una editorial tan posicionada a favor que semblava que la ciutadania de Tarragona no tingués més opció que obrir els braços als marins americans, per desmentir-la als pocs dies? Com pot ser que ni govern local ni Autoritat Portuària sabessin que hi havia aquestes limitacions? I més encara, com pot ser que els representants de l’exèrcit dels Estats Units que, segons la premsa, havien visitat les instal·lacions de Tarragona per preparar l’arribada del portaavions, tampoc no ho sabessin? De fet, també segons els diaris, durant el mes de febrer diferents empreses de l’àmbit portuari havien rebut una trucada de la marina nord-americana perquè comencessin a proveir-se de tot allò necessari per als treballs de manteniment.
Sense ser gaire amants de les teories conspiratives, és fàcil començar a imaginar hipòtesis: potser s’està plantejant un canvi en el conveni bilateral entre Espanya i Estats Units perquè el port de Tarragona sigui un dels escollits per albergar vaixells de propulsió nuclear i ara es publica la notícia per anar preparant l’opinió pública. O potser mai no és ni serà possible que atraqui aquest portaavions a Tarragona, i ni Ajuntament, ni Autoritat Portuària ni exèrcit s’havien adonat fins ara per pura incompetència.
Tant és. Ajuntament i Autoritat Portuària continuen disposats a mantenir els acords amb l’exèrcit nord-americà perquè el port de Tarragona estigui obert a les operacions de manteniment dels seus vaixells de guerra al mediterrani. Vaixells que potser no seran de propulsió nuclear, però dels quals no sabem el tipus d’armament que porten a bord. I a nosaltres no ens falten raons per oposar-nos-hi. Perquè no creiem en la suposada tasca humanitària de les tropes. Perquè l’ajuda humanitària no és la funció dels exèrcits ni la missió per a la qual han estat preparats: els militars mai no actuen sota els principis de l’ajuda humanitària (imparcialitat, independència i neutralitat), i ni els poden respectar ni els poden garantir. Perquè la VI flota dels EUA no defensa la pau enlloc. La pau no s’imposa, i menys per la força; es construeix mitjançant la resolució no violenta dels conflictes, l’educació, el respecte, la justícia, la igualtat, la solidaritat, la responsabilitat, la cultura…
Perquè tampoc no creiem en el suposat impacte econòmic positiu per al comerç de la ciutat que sempre s’al·lega a favor de l’arribada dels vaixells. Ens preguntem com l’Ajuntament ha calculat aquests beneficis i voldríem saber, llavors, on van a parar. No perceben que aquests beneficis reverteixin en la població, ni s’ingressin en favor del comerç local o de la petita i mitjana empresa. I tot i que aquesta hipotètica aportació econòmica fos real, no pensem que sigui desitjable. Creiem en un altre model de desenvolupament per al nostre territori, perquè pensem que l’educació, la cultura i la innovació responsable són les millors inversions per a una ciutat econòmicament pròspera, ecològicament sostenible i socialment avançada. Els vaixells militars al port no són un espectacle. Hi ha coses millor per veure.