El valencià Antonio Bernad Gonzálvez (Elx, 1917) és un pintor, dibuixant i caricaturista extraordinari, però per al gran públic, els mitjans de comunicació i la crítica d’art, un desconegut i un marginal, potser a causa de la seua condició de perdedor d’una guerra civil, del seu exili polític i, per què no, de la seua peculiar humilitat i del seu caràcter introvertit poc donat a la publicitat mediàtica. Un artista que ha creat una obra quantiosa, interessant i perdurable en el que podem anomenar història del surrealisme espanyol de l’exili americà.
Va formar part fonamental del grup d’artistes avantguardistes republicans que es van donar cita a la República Dominicana després d’un llarg viatge oceànic i el seu pas pels camps de concentració francesos a l’acabament de la contesa. Encara que elxà de naixement, la seua infància i adolescència transcorren a Albacete. Des de molt jove tenim constància de les seues inquietuds artístiques, en publicar caricatures en la premsa d’aquesta ciutat. Però no serà fins alguns anys més tard, ja a l’exili, quan la seua personalitat creativa arribarà als més alts cims. Després dels avatars de la guerra civil, Toni, seguint les seues profundes conviccions republicanes, agafa el camí de l’exili.
Santo Domingo és la porta d’entrada a Amèrica, ja no tan sols per als exiliats espanyols sinó també per a molts europeus que fugen de les atrocitats de la II Guerra Mundial. Allà coincideix amb artistes com Bretón, Eugenio Granell o Vela Zanetti, amb els quals entaula una gran amistat, que mantindrà al llarg de tota la vida. Aquest influx surrealista, unit a les seues experiències artístiques anteriors, van marcar l’estil personal del nostre artista. Toni Bernad és, sens dubte, el màxim exponent de la caricatura dominicana al segle XX. La seua col·laboració diària en el diari La Nación el farà cèlebre a tota l’illa, on encara és recordat actualment. A la República Dominicana coneix Esperanza, la que serà la seua esposa i que l’acompanyarà durant tots aquests anys d’exili i posterior tornada a l’Estat espanyol.
Bernad intenta instal·lar-se a Puerto Rico; però, a causa d’alguns problemes burocràtics que li impedeixen quedar-se al país, decideix anar-se a Mèxic. A la capital asteca, Toni treballa com a dibuixant per a l’editorial UTHEA i sol freqüentar les tertúlies dels exiliats espanyols al cafè Papagayo. Allà coneix Josep Renau, el pintor Enrique Climent, els germans Vilalta i el caricaturista Guasp, qui li ofereix col·laborar en la revista El Torito. Encara que gaudeix de bona situació econòmica i l’ambient cultural i professional és molt bo, decideix tornar a Espanya el 1953. Ja a la seua terra, troba dificultats per exercir la seua professió i ha de treballar com a agent comercial per mantenir a la família. Així i tot, esporàdicament contínua donant eixida a la seua creativitat artística.
Font: https://www.facebook.com/photo.php?fbid=10202916538068078&set=gm.764085210277254&type=1&theater
Ver semblanza y sus creaciones: http://www.uv.es/cultura/c/docs/expbernardcast08.htm