Tarragona, 25 de juny de 2016
Acabo de presentar a la Junta electoral de Tarragona la meva autoinculpació de no presentar-me demà 26 de juny a la mesa electoral de l’Institut de FP Vidal I Barraquer de Tarragona, on havia estat citada en qualitat de 2n. Suplent de President.
Els motius per a fer-ho són tan polítics com ètics. Polítics, per tal com la meva objecció de conciència es recolza en la meva negativa a participar en unes eleccions que pretenen atorgar imatge de demòcrata a un estat que ha demostrat abastament que no és tal. I ètics, per tal com malgrat tots els dubtes deguts a la por a la coacció represiva amb que s’amenaça els qui desobeeixen l’obligació a presentar-se a la mesa electoral, el que m’ha fet optar per la desobediència civil, malgrat totes les possibles conseqüències, ha estat una qüestió de fidelitat al que l’ésser humà té com a més preciós: el dret a la dignitat, l’autorespecte i a la coherència ètica amb els propis principis.
Les raons per les quals faig objecció electoral són les següents. En primer lloc, en el quart de segle que fa que sóc major d’edat, mai he votat, ni tinc intenció de fer-ho, per les meves conviccions àcrates. I ja que no hi ha cap obligació legal de participar activament en les votacions, considero incoherent que es forci a participar en qualitat de membres de la mesa electoral a aquells ciutadans que, per motiu de les seves conviccions polítiques, no reconeixen la validesa d’aquest dret.
En segon lloc, considero que un estat no es prohibeix l’existència de certs partits polítics (Herri Batasuna…), on es tanquen diaris (Egin…), on els responsables polítics d’actes de terrorisme d’estat (GAL…) resten impunes, on les noves lleis repressives (Ley Mordaza…) impugnen el dret a la llibertat d’expressió, ni és de facto ni pot ser de cap manera un estat democràtic digne de ser avalat per uns comicis electorals.
En tercer lloc, no considero representativament democràtic el sistema electoral que permet que els pactes entre partits o les mocions de censura atorguin poder a grups polítics que no havien estat directament escollits pels electors. D’on que consideri definitivament inacceptable, per raons morals, sancionar amb la meva presència a les meses electorals un sistema electoral de palesa incongruència.
El fet que em negui a participar en tant que (possible) representant de la mesa electoral no impideix que aquest fet sigui exercit per tots aquells que desitgin fer-ho, fent ús del seu criteri. Tanmateix, mitjançant aquest escrit manifesto el context ideològic on es recolza la meva no-col.laboració, la qual m’agradaria compartir com a punt de reflexió a la resta de societat.
M’agradaria acabar aquest escrit amb unes cites que m’han ajudar a prendre la decisió correcta de no-col.laboració, tot i el temor a les represàlies punitives a què ens exposem els qui obeïnt les nostres creences ens neguem a participar a les meses electorals.
“Tenemos que soportar voluntariamente las pérdidas y los inconvenientes de tener que retirar nuestro apoyo a un gobierno que gobierna contra nuestra voluntad”. (Gandhi,“Young India” 1920)
“Eso –tu ideal, tu vocación– es… una locura. –Y los otros –tus amigos, tus hermanos– unos locos…
¿No has oído ese grito alguna vez muy dentro de ti? –Contesta, con decisión, que agradeces a Dios el honor de pertenecer al “manicomio”. (J. M. Escrivá de Balaguer: Camino, 910)
Ma. Isabel Barroso i Bel