COMUNICAT DEL SECRETARIAT PERMANENT DE CGT MENORCA EN RELACIÓ AMB LA DENEGACIÓ D’ÚS D’INSTAL·LACIONS DE LA FORTALESA DE LA MOLA PER PART DEL CONSORCI MILITAR DE MENORCA
El passat 8 de febrer de 2023 una delegació de CGT Menorca es va reunir amb el Coronel Víctor Manuel Herrero Álvarez, Director del Consorci Militar de Menorca amb l’objectiu de sol·licitar l’ús d’una de les instal·lacions de la fortalesa de La Mola el dia 15 d’abril de 2023 per a la celebració d’un acte d’homenatge a Salvador Seguí i Rubinat, amb motiu del centenari del seu assassinat a mans del terrorisme patronal.
El motiu de la localització de l’acte a les instal·lacions esmentades és el fet que Salvador Seguí, «El Noi del Sucre», figura cabdal de l’anarcosindicalisme de principis del segle XX, va ser empresonat a la Fortalesa de La Mola entre 1920 i 1922. Consideràvem adient que un acte de reparació de la memòria històrica com aquest tingués lloc allà on el moviment llibertari menorquí va mostrar-ne, en el seu moment, la solidaritat amb el company empresonat.
La resposta del Coronel Director del Consorci Militar de Menorca va ser que aquesta mena de sol·licituds s’havien de tramitar amb el Ministeri de Defensa, i ens va demanar presentar-la per escrit, cosa que CGT Menorca va fer amb data 12 de febrer de 2023.
Amb data 3 de març de 2023 es va rebre la resposta del Coronel Director del Consorci Militar de Menorca, actuant com a President de la Comissió Permanent, segons la qual «una vez evacuada consulta a la autoridad pertinente, se ha considerado oportuno no acceder a lo solicitado». En l’exposició de motius de la denegació fa referència als Estatuts del Consorci, segons els quals la cessió de les instal·lacions de La Mola per part del Ministeri de Defensa es va fer «con el objetivo de promover el desarrollo y difusión de actividades tendentes al conocimiento y promoción de la historia y cultura, en especial la militar, para lo que colabora con organismos, centros de enseñanza u otras entidades dedicadas precisamente a tales fines.»
Resulta, si més no, sorprenent que el Consorci Militar de Menorca consideri que un acte dedicat a Salvador Seguí no sigui una de les possibles «actividades tendentes al conocimiento y promoción de la historia» que té com a objectiu, segons els seus Estatuts, encara més sorprenent quan es pot comprovar que la pàgina web del Consorci té una entrada específicament dedicada a l’empresonament del Noi del Sucre a La Mola, arran d’una sèrie d’articles publicats per en Josep Portella Coll al Diari Menorca durant el gener de 2016.
Potser són més adients a l’objectiu esmentat als Estatuts del Consorci activitats com la celebració d’un casament, unes jornades gastronòmiques, un sopar d’empresa, un esdeveniment esportiu o un espectacle eqüestre, açò sí, amb pagament previ a una empresa privada que gestiona, en unes instal·lacions de titularitat pública, aquest tipus d’esdeveniments, sense cap mena de dubte «tendentes al conocimiento y promoción de la historia».
Potser dins les «actividades tendentes al conocimiento y promoción de la historia» no hi entren activitats relacionades amb la història dels «altres», de les víctimes de l’exèrcit i de les forces policials, braços executors de la represió estatal de la classe obrera organitzada, de la qual Salvador Seguí n’és referent indefugible, especialment a Menorca, com mostra la conferència Anarquisme i sindicalisme, pronunciada per primera vegada davant els anarcosindicalistes deportats a la fortalesa-presó de La Mola.
I n’és referent del moviment llibertari a Menorca i, per tant, una figura històrica destacable a la nostra illa, per l’onada de solidaritat que va despertar entre el moviment obrer menorquí durant el seu empresonament a la presó «militar» de La Mola de Maó. Cal destacar-ne també la influència en el moviment obrer menorquí de la sèrie d’actes que va celebrar a diferents pobles de l’illa entre agost i setembre de 1922, culminats amb el gran míting a un Teatre Principal de Maó ple a vessar, el 15 de setembre de 1922, on «entre la concurrencia destacaban muchas mujeres que, como ya es sabido, no se recatan aquí de asistir a estos actos» (La Voz de Menorca, 16/09/1922), com va glossar Josep Portella Coll al seu article «Una experiència escrita», publicat al Diari Menorca el 15 de gener de 2016.
CGT Menorca, a més d’una organització anarcosindicalista, i precissament per açò, també és una entitat compromesa amb el coneixement i la promoció de la història de la classe obrera organitzada, com demostren el seguit d’actes organitzats al llarg dels anys amb aquest objectiu. I també consideram que forma part de la «historia (…), en especial la militar» la funció repressora de l’exèrcit contra el moviment obrer, sobretot contra l’anarcosindicalisme.
És per tot açò exposat que exigim explicacions per part de qui pertoqui, com ara el Ministeri de Defensa del Govern «més progresista de la història d’Espanya», i que es reconsideri la denegació, donat el fet que l’acte entra dins les condicions exigides pel Ministeri esmentat per a la cessió de la Fortalesa de La Mola al Consorci Militar de Menorca, reflectides als seus Estatuts Ver menos
Font: https://www.facebook.com/photo?fbid=136106602715914&set=a.103048826021692
Josep Portella Coll
Escena imposible
Ring, ring…
– Buenos días, ¿está la señora ministra?
– Sí.
– Puede ponerse, dígale que soy el coronel Herrero.
Uns pocs segons després:
– Buenos días, mi general. ¿Que se le ofrece?
– Sólo coronel, ministra, solo coronel, que hay que respetar el escalafón.
– Bueno, ¿que tal por Menorca?
– Con novedad en el frente, señora Margarita.
– Vaya, no me asuste, que llevo una semanita que para que contarle.
– Nada, que los de la CGT han pedido autorización para hacer un homenaje a Salvador Seguí.
– ¿Y este quien es? ¿No será familia de los Seguí de Mao-Mahón?
– No lo sé, ministra. En el Google no lo pone
– A ver, que pasa Víctor Manuel.
– Nada, que el Seguí ese era un anarquista, sindicalista, que lo asesinaron los pistoleros de la patronal el 1923.
– Me sorprende, general. Será pistoleros a secas.
– No, que en google pone, abro comillas, el pistolerismo fue una práctica que tuvo lugar en España durante el reinado de Alfonso XIII, particularmente entre 1917 y 1923, utilizada principalmente por empresarios, que consistía en contratar pistoleros y otros «matones» para matar a destacados sindicalistas y trabajadores, para así frenar sus reivindicaciones, cierro comillas.
– Bien, después de esta salvedad, dígame en que puedo servirle.
– Nada, que no sé si decirles que sí o que no. Por lo tanto, lo que usted ordene, ministra.
– Nada, Víctor. Decídalo usted. Yo ya tengo bastante enviando tanques a Ucrania y haciéndome la longui con los de Podemos y la Sexta.
A l’endemà
– Buenos días, ¿está la ministra? Soy el mismo que ayer.
– Le paso.
– Hola Herrero, ¿que tal? Supongo que bien.
– ¿Bien? ¡Que va! Ahora dicen que soy un represor de la libertad de expresión. Dicen que en la Mola dejamos celebrar bodas, bautizos y comuniones, pero no homenajes según a quien.
– Nada, general. Usted aguante, que más aguantaron en la defensa de Madrid o de Toledo, que hay que hacer equilibrios con esto. En unos días se habrán olvidado.
– No crea, ministra. Que el tal Camarero, que debe ser el cabecilla, ahora entra una petición para celebrar una boda civil en la Mola. No puedo decirle que no, pero uno de los contrayentes se llama Salvador Seguí y eso me huele a chamusquina, creo que nos la quieren dar con el carrito del helado. Además, el susodicho Camarero es escritor y ya sabe que los escritores son gente preocupante.
– No es dar, mi general, es pillar con el carrito del helado. Bueno, si se ponen así, deles usted el permiso y ya está.
– No le quiero faltar al respeto, señora ministra. Pero ya sabe que los oficiales somos duchos en estrategia. Lo que va a pasar va a ser esto: capítulo uno, dos puntos, damos permiso a la CGT y hacen el homenaje a El chico del azúcar; capítulo dos, nos pide permiso el general y Joan Huguet para hacer un homenaje en la Mola a los oficiales asesinados por los republicanos el agosto del treinta y seis en la Mola; capítulo tres: nos piden permiso los memorialistas y comunistas para hacer un homenaje a los republicanos ejecutados en la Mola a partir de 1939; nos pide permiso el alcalde de Alayor para hacer un homenaje a la legión, y así sucesivamente. Señora ministra, creo que voy a dimitir.
– Víctor, del ejército no se dimite. Usted a aguantar el tipo, como hacemos todos. Porque ahora vendrán los de Podemos en el Congreso y me van a poner verde a mí. Ánimo, amigo Víctor, ánimo… Ver menos
Fuente: https://www.facebook.com/photo/?fbid=10231210152937827&set=a.1949016485776
