Catalunya rebuja les condicions militaristes de Bono per a la devolució del Castell de Montjuic

El Conseller Saura rebutja les condicions militars del ministre espanyol

per ono

El conseller de Relacions Institucionals i Participació inaugura les
Jornades Moviment per la pau a Catalunya i anuncia que «el Govern deixa
de ser espectador i passa a actuar en el foment de la pau»

Saura reclama que el Castell de Montjuïc sigui un espai per al
pacifisme i rebutja les «condicions militars» de Bono
Diumenge a les 10.30h presentació de les conclusions de les jornades

El conseller de Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura,
ha reclamat avui la cessió del Castell de Montjuïc a l’Ajuntament
per convertir-lo en «un espai per a la pau i per al diàleg». A més,
Saura ha replicat al ministre de Defensa, José Bono, i ha rebutjat la
«guerra de banderes» i «les condicions militars» que ha qualificat
d'»inacceptables». D’aquesta manera s’ha referit a l’exigència del
ministre que el Castell aculli un destacament militar. El conseller ha
afirmat que «posar com a condició a la cessió d’un espai a la ciutat
que hi onegi la bandera espanyola és tenir poc clar de què es
parla».

Saura ha fet aquestes declaracions en la inauguració de les Jornades
«El moviment per la pau a Catalunya», organitzades pel Programa per a
l’Institut Internacional per la Pau per analitzar la trajectòria del
moviment dels anys 50 fins ara i debatre el futur del pacifisme al
nostre país. El conseller ha elogiat el compromís pacifista de la
societat civil catalana i ha anunciat que, per primer cop, «el Govern
català deixa de ser espectador i passa a actuar en el foment de la
pau» amb projectes com l’Institut Internacional per la Pau. Per a Saura,
«l’Institut serà un referent internacional a nivell institucional en
el foment de la pau, com les mobilitzacions contra la guerra ho van ser
a nivell social». El conseller ha reiterat «el compromís del Govern
amb el moviment per la pau per traduir les seves reivindicacions en
polítiques públiques».

Sobre la situació mundial actual, el conseller ha destacat «la
necessitat d’enfortir la cultura de la pau i el diàleg» i ha recordat
que continua la guerra d’Iraq, hi ha més de 24 conflictes armats al
món, almenys 16 països on la despesa social és inferior a la
militar, i hi ha un increment de la despesa militar al món.
Paral•lelament, ha destacat alguns elements per a l’optimisme, com els
més de 30 processos de negociació oberts i el creixement de xarxes
internacionals compromeses amb la pau.

Primera trobada del moviment pacifista

representants d’entitats com Justícia i
Pau; el Moviment d’Objecció de Consciència; la Plataforma contra la
Guerra; la Fundació per la Pau o Intermón-Oxfam, repassaran la
història del moviment pacifista des dels seus inicis, amb la
fundació de Pax Christi el 1953; l’antimilitarisme; els primers
objectors; les mobilitzacions contra la guerra d’Irak l’any 91 i el
2003; les campanyes contra el comerç d’armes; els camins cap a una
cultura de la pau, etc. És la primera vegada que s’aconsegueix reunir
les principals entitats i plataformes pacifistes del país per
analitzar la seva història i plantejar-se els reptes de futur.

La trobada, que reuneix més de 200 participants i representants de
les principals entitats i plataformes per la pau de Catalunya,
coincideix amb el tercer aniversari de les mobilitzacions contra la
guerra de l’Iraq.

Conclusions de les jornades

El diumenge a les 10.30 hores hem fet la presentació pública de
les conclusions de les jornades. En la presentació del
secretari general de Relacions Institucionals i Participació, Francesc
Baltasar; el coordinador del Programa per a l’Institut per la Pau,
Xavier Badia; el professor de Relacions Internacionals Rafael Grasa; el
president del Consell Català de Foment de la Pau, Arcadi Oliveres; i
el president de la Fundació per la Pau, Alfons Banda.

Programa per a l’Institut Internacional per la Pau.

Aquest Institut serà l’organisme impulsat per la Generalitat per
promoure la cultura de la pau; la mediació en conflictes; donar suport
a les entitats i moviments socials en pro de la pau; fer recerca
científica en aquest àmbit; assessorar les administracions; formar
experts en resolució de conflictes… Amb la seva creació, que
respon a una demanda del moviment per la pau i que està prevista per a
la pròxima tardor, la Generalitat té la voluntat de fer de Catalunya
un referent internacional en temes de pau.