NOTA DE PREMSA D’ECOLOGISTES EN ACCIÓ DEL PAÍS VALENCIÀ
Ecologistes en Acció lamenta la pèssima aplicació de la Llei de Prevenció de la Contaminació i denuncia la desídia d’Administració i bona part de les empreses.
El dia 30 d’octubre de 2007, va finalitzar el termini establit en 1996 per la Directiva Europea sobre Prevenció i Control Integrats de la Contaminació perquè 5.000 indústries espanyoles obtinguen i implanten la denominada autorització ambiental integrada, permís imprescindible per a poder operar en la Unió Europea.
La intenció de la Directiva era procurar una millora substancial del comportament ambiental de la indústria europea, prevenint en origen la contaminació per mitjà de
la implantació de les Millors Tècniques Disponibles i l’establiment de valors límits d’emissió a l’aire, les aigües o els sòls coherents amb aquelles i amb la
preservació de la salut pública i el medi ambient. Així mateix, es buscava unificar
els múltiples permisos ambientals existents en cada Estat membre en un únic,
l’Autorització Ambiental Integrada.
No obstant això, a pesar dels 11 anys de termini atorgats per la norma esmentada per
a realitzar aquesta adaptació administrativa i ambiental, amb seguretat el major
repte per a la indústria i el medi ambient des de la fundació de la Unió Europea,
més de la mitat de les empreses espanyoles sotmeses a aquesta legislació no han
obtingut encara el seu permís, i en conseqüència a partir d’ara haurien de cessar
completament en la seua activitat, arriscant-se en el cas de mantenir-la
il•legalment a sancions que poden arribar a els 2 milions d’euros en cada cas.
L’explicació d’esta lamentable situació és complexa, i en tot cas desoladora: als 6
anys que va tardar el Govern de José María Aznar a traslladar la Directiva a la
legislació espanyola, amb l’aprovació en 2002 de la Llei de Prevenció i Control
Integrats de la Contaminació, se suma la penúria de mitjans aportats per les
Comunitats Autònomes per a aplicar la norma (amb tràmits que s’allarguen fins a 3
anys, quan el termini legal màxim de resolució és de 10 mesos), i el desconeixement
i desídia de les empreses afectades per a presentar les seues sol•licituds i
projectes d’adaptació.
De fet, la major part dels mateixos no s’han presentat fins a finals de l’any
passat, aprofitant una disposició transitòria de la Llei espanyola introduïda pel
ministeri de Jaume Matas que permetia a les empreses seguir funcionant
indefinidament sense autorització ambiental, sempre que l’hagueren sol•licitat abans
del 1 de gener de 2007. Esta disposició ha sigut impugnada per la Comissió Europea
davant el Tribunal Europeu de Luxemburg, i previsiblement serà derogada per la Llei
de Qualitat de l’Aire una vegada que la mateixa isca de les Corts Generals, abans de
fi d’any.
La situació es complica, perquè els inventaris publicats per les autoritats
espanyoles deixen fora a moltes instal•lacions, de manera que encara al dia d’avui
és molt difícil saber fins i tot el nombre exacte d’empreses subjectes a la norma.
Gràcies a Comunitats com Catalunya, que s’avanç 3 anys a Espanya en la transposició
de la Directiva Europea amb la seua pròpia Llei de 1999, la cobertura mitjana en
l’Estat podria acostar-se al 40% d’indústries autoritzades en termini, encara que
per exemple Castella-Lleó es troba per sota del 20% i Cantàbria en un ruboritzant
5%.
Al País Valencià, s’han sol•licitat unes 450 autoritzacions ambientals integrades
(52 a Alacant, 200 a Castelló i 198 a València), de les quals a la data d’avui 94
s’han resolt favorablement, o siga només una mica més d’una cinquena part (21%). O
siga, més de 350 instal•lacions no tenen l’Autorització Ambiental Integrada, tal com
marca la Llei.
En contrast, països com Luxemburg, Alemanya, Bèlgica, Holanda i Regne Unit arriben
al dia d’avui amb la pràctica totalitat de les seues empreses autoritzades,
trobant-se Espanya en el furgó de cua al costat d’altres Estats com Grècia, Polònia
o Portugal. Previsiblement, l’esforç realitzat per la indústria i els Estats
centreeuropeus passarà factura al nostre país, a través de sancions econòmiques o
pèrdua de competitivitat, sense oblidar l’oportunitat desaprofitada per a millorar
la qualitat ambiental de les ciutats i ecosistemes espanyols.
En nombres redons, estaríem parlant de més de 3.000 empreses en tot l’Estat
Espanyol, que en aquests moments no compten amb l’autorització ambiental integrada
que les habilite per a continuar la seua activitat. L’estricta aplicació de la norma
suposaria la pèrdua automàtica d’un milió d’ocupacions directes i el 10% del
Producte Interior Brut, magnituds que donen una idea del desastre per al sistema
productiu espanyol. El lliscament d’aquesta fracció productiva a l’economia
«informal» comportaria un cost per a les empreses d’entre 600 i 6.000 milions
d’euros, només en multes, que paradoxalment han d’imposar les pròpies Comunitats
Autònomes que han sigut incapaços de fer complir la norma.
Més enllà de la incapacitat administrativa i la desídia empresarial generalitzada,
sempre amb honroses excepcions, també cal lamentar que les autoritzacions ambientals
atorgades no consideren en general les Millors Tècniques Disponibles ni la capacitat
de càrrega del medi ambient afectat per cada indústria, limitant-se a traslladar els
límits d’emissió de la normativa vigent, en alguns casos procedent de 1975 (com els
valors límit d’emissió a l’atmosfera), donant-se la situació absurda que moltes
autoritzacions permeten als seus titulars contaminar en molt major grau del que
venien fent en l’última dècada.
Davant l’incompliment generalitzat de la Directiva Europea sobre Prevenció i Control
Integrats de la Contaminació,Ecologistes en Acció exigix a l’Administració central i
autonòmica que aporten els mitjans humans necessaris per a superar el col•lapse
actual, així com un mínim rigor tècnic en els condicionats ambientals de les
autoritzacions, en particular en allò que s’ha referit a valors límit i sistemes de
control dels mateixos. Així mateix, insten a la indústria que complisca amb la seua
obligació d’adaptar els seus processos a les Millors Tècniques Disponibles, limitant
la contaminació que genera en el seu entorn.