Les coves vivenda són un fenomen aparegut arreu del món, sobretot en la conca mediterrània i, especialment, en la península ibèrica en la segona meitat del segle XVIII. Les principals zones on s’hi troben destaquen per ser llocs amb poca pluviometria, terres amb materials sedimentaris de marges i sauloses i una població amb un cert grau de pobresa; Crevillent, amb totes aquestes característiques, és el lloc idoni per a que les coves vivenda sorgiren d’una forma massiva.
A l’igual que arreu, el seu sorgir començà en la segona meitat del segle
XVIII tenint una gran empremta, tot i que només es construïren en el vessant est de la Rambla. Fou en el segle XIX quan es consolida la seua construcció i prenen una especial importància en tot el poble; els barris coveros de la zona est s’amplien i comencen a construir-se en el vessant oest de la Rambla, en l’actual barri del Pont. A més, a partir de la segona meitat del segle apareixen unes construccions endèmiques del poble: les coves filaores, on es realitzava la manufactura del filat.
A principis de segle XX les coves del poble encara s’hi trobaven, la seua
gran majoria, a les afores de la població; no obstant això, hi existien prop
a 1170 coves amb 4460 habitants, el que comportava que la meitat de la
població visquera en elles.És a meitat de segle quan les coves arriben al
seu nombre històric de 1366 i, també és el moment en que comencen el seu
declivi definitiu. En aquest moment, amb el creixement del poble, les coves
començaren a integrar-se en la població, desapareixent-ne més de 400 en
només deu anys. Als anys ’70 quedaven unes 920 coves però, amb el PGOU de
1967 es recolzava la seua destrucció i substitució per cases. En 1982 però
un nou pla de reforma interior fa variar l’anterior protegint-les un poc
més. No obstant, avui en dia aquesta situació destructiva continua vigent i,
dia a dia, van desapareixent coves del nostre paisatge urbà a mans
d’immobiliàries i particulars conscients i inconscients del mal que fa el
seu acte davant del silenci que proposa l’ajuntament.
I la veritat és que la seua conservació és necessària ja que la tipologia de
les Coves del poble mereix un especial incís, un punt i apart per la seua
forma característica i una personalitat pròpia i única. Les nostres coves
se’ns presenten amb una gran nau principal longitudinal que dóna lloc a les
diverses estàncies al seu voltant i al fons obrint-se a través d’obertures
sense corredor excavades en la lloma.
L’interior presenta una capa d’enlluïment d’algep o calç que li dóna eixa
coloració blanca i les plena de llum; a més són rematades amb volta de canó
rebaixada per a suportar millor l’empenta del sostre. Cap a l’exterior, la
façana també es enlluïda i un poc revocada i, sobre d’ella, sobresurten
elements singulars de respiració i ventilació com les ximeneres i les
llumbreres, amb una forma pròpia.Mereix una atenció principal la tipologia
de les coves filaores, una arquitectura endèmica del poble, que es composa
amb una cova sense estàncies i un bancal longitudinal abrigat per dos
«braços» per detindre el vent. Així, forma i essència es presenten en les
coves filaores per al treball de la manufactura del fil. A més, en les coves
vivenda es realitzava la tradició manufacturera del treball amb l’espart, el
jonc o el jute, entre d’altres matèries primeres, per a realitzar qualsevol
tipus d’objectes: espardenyes, cabassets, sarnatxos, bufaós, estores, etc.
Avui en dia, perduda aquesta tradició manufacturera, des de la Colla
Ecologista-Cultural «El Campanà» pretenem donar-la a conèixer amb accions
com aquesta exposició. Un visió retrospectiva cap al Crevillent que existia
fa tan sols 50 anys i que, amb la idea errònia de progrés i evolució, han
aconseguit extingir-la i destruir-la.
La Coveta. C. Llorens, 82 (pujeu per la Salut i, quan arribe el segon pas de
peatons elevat, gireu a mà dreta -c. Llorens del 70 al 84- i cap amunt de
tot. De totes maneres, trobareu senyals indicatives pel camí.
