Nova mostra de Buro-Repressió a la ciutat.
Sant Cugat del Vallès/Vallès Occidental.- L’Assemblea Popular per l’Habitatge (APH) de Sant Cugat del Vallès va celebrar el passat 2 de gener un Mercat d’Intercanvi enmig de la bogeria capitalista de les dates nadalenques. Una patrulla de la policia local va aparèixer demanant la immediata dissolució de l’acte per no disposar de permís i infringir la ordenança municipal del civisme. Davant la negativa d’abandonar el lloc, els agents van identificar una persona i es van retirar, la qual cosa va permetre seguir amb l’activitat només durant una altra mitja hora, abans que tornessin a aparèixer els agents, aquest cop acompanyats de 3 cotxes més, van procedir a identificar tots els presents, i a confiscar el material que hi havia a les diferents parades.
Després d’una confrontació verbal acalorada amb membres de l’Assemblea, es va procedir a desconvocar l’acte i els agents varen marxar, amenaçant amb una denúncia a diversos participants identificats. Ara sis assistents a l’acte han rebut multes per «ocupació de la via pública» i «venda ambulant», que sumen un total de 1800 euros. Anunciem l’inici d’una campanya contra aquesta ordenança del civisme que tant mal està fent al teixit associatiu del poble, sota el pretext de la qual es demanen permisos que mai no arriben i es reparteixen multes a tort i a dret, reprimint l’expressió social a l’espai públic. Evidentment no pensem pagar cap d’aquestes multes, i ja estem preparant el 2on Mercat d’Intercanvi de Sant Cugat. APH+Contra-Infos 24/3/09
La buro-repressió: una de les maneres d’invalidar les accions dels moviments socials.
Entenem com a buro-repressió, i així ho diem a nivell intern, el conjunt de traves i obstacles jurídics que les administracions posen per evitar qualsevol acció, protesta o iniciativa dels moviments socials. La diferència respecte a la repressió clàssica és que aquesta vegada bàsicament és materialitza mitjançant l’ús del dret administratiu i té un contingut més tècnic o moral que polític.
Aquesta pràctica de repressió s’està estenen per tots els poders per la seva eficàcia. Veiem les avantatges: generalment no es fa ús del dret penal, no fa soroll mediàtic, despolitiza l’assumpte, desorienta les iniciatives i els /les activistes, és molt moralista i alhora provoca la burocratització de les organitzacions. I la millor de totes és que només s’aplica contra col•lectius i usos tradicionalment despreciats: accions polítiques, joves, immigrants, indigents i gent perduda en general. Vet aquí l’èxit de normatives municipals sobre civisme (moltes innecessàries o arbitràries).
En definitiva, es tracta d’evitar accions “reivindicatives” amb qualsevol excusa tècnica o fins i tot social. Sant Cugat, com a model de ciutat nordeuropea i puritana, es va avançar en aquestes tècniques. I, certament, en moltes ocasions, ha sortit molt bé. Perquè, segurament, la intenció més forta és la regulació de l’ús de l’espai public i en això Sant Cugat porta molta iniciativa, entre altre coses perquè molta gent que viu aquí ja li agrada tot això d’ordenar l’espai urbà.
Exemples? moltíssims: la prohibició d’enganxar pegatines (només polítiques, no d’immobiliàries ni felicitacions de casaments), l’assegurança obligatòria per activitats al carrer (es demana sempre a tothom?), el zel de seguretat de les barraques (passa el mateix a les discos?), la repressió de la venda ambulant (també als boletaires que venen a la sortida del túnel del Cadí?), l’acció contra el soroll (també amb petites excepcions com el Sónar o els helicòpters a Barcelona)…
No són tant importants els exemples, ja que, en el fons, només pateixen la buro-repressió aquells col•lectius que un bon dia els passa pel cap fer alguna cosa extraordinària. La resta de gent ni s’entera de les mancances d’interacció amb l’administració, ni del contingut polític de molts actes administratius ni de l’arbitrarietat general d’aquestes normatives. Només ho sabran que s’hi posin.
Un cop coneguda la maquinària del poder només cal acostumar-se a aquest nou fenomen de repressió per fer-ho el menys eficaç possible. Haurem de pensar. Fins que s’inventin un altre.
F.C.