Si t’arriba el matí,
penses: ja ha pasat un día.
Han passat dies i anys,
i sempre és el mateix día.
Día de morts i de dol,
dia que mai no voldría.
Per aixó ningú no el vol,
encara que encara sia.
Temps tan llarg que hi ha qui es cansa
temps batejats amb vermell,
de sang, de sol i esperança.
Saps que tens la veritat
perquè viure així és mentida.
Tens forçes per a esperar,
perquè és més forta la vida.
Arribarà el matí
que el plor serà d’alegria.
Només per aquest fruit
jo donaría la vida.
Només per aquest fruit,
jo donaría la vida.