Missatje deixat per l’usuaria Canyella al Foro sobre cançons populars del Racó Català (10 de març de 2007)
Sóc nova i enyore la meua terra. Us deixo unes cançonetes «de fil i cotó», d’Elx (Alacant)
Jo sec una cançoneta de fil i cotó
m’en vaig a la plaça i me compre torró
Me menje una figa i tire el peçó
Me llite en m’abuela i li pixe el faldó
. . .
Totes les monges de bon de matí
s’alcen i reguen el seu jardí
Jo tambe reguec el meu hortet
de faves i pèssols i ravenets.
Mare puje dalt que me baixe la corbata
que m’en vaig a festejar en una xica guapa
passa un senyoret, li tira una pesseta
¡Tíremela a mí! Que sóc la més pobreta…
. . .
El dia de l’Ascensió si voleu saber que en fet
escolteu en atenció i vos contaré un poquet
Em anat a fer herbetes més allá del Molí Nou
pujant serres i llometes hasta que en tingueren prou
Venim de la cova del tio Cento el Nap
portem cantahueso, portem raboigat
portem mansanilla i herbeta la sang
portem un fardatxo del centro el barranc
. . .
A ta mare l’han vist en el barranc de l’Aljub
en les faldes a l’aire i ensenyant la paput
Ensenyant la paput, ensenyant la paput,
a ta mare l’han vist en el barranc de l’Aljub.
Les xiques del carrer nou
totes filen amb la lluna
per fer-se el aixovar
i no s’en casa ninguna
. . .
Perdoneu per la mala ortografia i tot aixó, peró no sé com transcriure-les millor. Ja van intentar corregir-les, peró a mi em sembla un error, perqué aquesta es la parla del meu poble i les paraules originals, tal i com les deia la gent.
http://www.racocatala.cat/forums/fil/7123/cancons-populars-refranys-tots-pobles-dels-ppcc?pag=2
Aportació extreta del blog Extrem Sud:
Cançoner popular d’Elx: cançoneta de fil i cotó
Esmentava jo l’altra diassa -en parlar de les havaneres d’Elx en català- el cançoner infantil elxà. L’historiador elxà Pere Ibarra féu una collita impagable els anys 1920 difícil de trobar per als no especialistes.
Així i tot, la cançó infantil més popular a Elx es diu, sens dubte, ió séc una cançoneta de fil i cotó la qual cosa vol dir de fil de cotó.
Observareu la tendència actual del parlar d’Elx d’afegir una «c» en la primera persona del present indicatiu. Els de la generació anterior a la meva -nascuts als 1920 i 1930- no ho fan gaire però entre la generació nascuda els 1950-60 ja se sent «càntec» «pàrlec» i altres així. Molts companys meus de generació ho fan així i, per algun motiu familiar, me’n vaig lliurar.
Observe, però, que això ha reculat enormement entre els menors de trenta anys catalanoparlants, especialment els escolaritzats en valencià. En la cançó els elxans -nascuts als anys 50- tan sols ho fan amb el verb «ser»: «séc»; en aquest verb és hegemònic però observe que els meus fills de vint anys ja diuen, fins i tot, «sé» perquè «séc» ho deiem tots fóssem del poble o de defora, el camp. Tot és reversible.
Una altra característica dels parlars del Baix Vinalopó i Baix Segura és dir Plaça i Baix per Plaça de Baix o, entre pagesos, «en acabant i dinar» ( procés: de/e/i) . De fet, diem tots arròs i cròstò (cròstò o còstrò) o arròs i conill per arròs de crosta o arròs de conill: mai «amb» com es tradueix ara des del castellà i des de la finor.
Us transcric, però, aquesta versió original de la manera que l’escoltareu a l’enregistrament que pertany al enregistrament i llibre «Cançonetes de fil i cotó, cançons i records», Edicions Radio Elx, col. «Calendura», Elx, 1989:
Io séc una cançoneta de fil i cotó,
me’n vaig a la plaça i me compre torró,
me menge la figa i tire el peçó,
me gite en m’auela i li pixe el faldó. (tres voltes)
I per la meva banda afegiré una mostreta apresa dels meus pares i els meus avis elxans. Hi tornaré, és clar:
Cançonetes picaetes
en porte més de mil
en la boljaca les porte
nyigaes en un vencill
I la boljaca és la butxaca i nyigar és lligar.
O aquella altra que deia:
El tio Ferro tí bon arpa
i és animal de rapinya
i en tres pavos dintre el sí
corria per una vinya
un diumenge de matí
I Ferro és malnom -encara en conec, de Ferros. I al Camp d’Elx es diu «tí» i a la ciutat «té». És un dels marcadors lingüístics intramunicipals. Els qui diuen «tí» so(t)svenen del camp. I un pavo és castellanisme per gall d’indi i el malnom dels il•licitans a les poblacions veïnes és el de Pavo per motius evidents de senyoriu i pressumpció. Ara, una arpa és medievalisme per urpa, diem dintre i no dins i el sí és la sina. I la cançó diu «en» per «amb» com és habitual en valencià. Pel que fa a la sintaxi d’aquests versos és d’una catalanitat absoluta que ja voldrien molts.
Joan-Carles Martí i Casanova
Font: http://extremsud.blogspot.com/2010/06/canconer-popular-delx-canconeta-de-fil.html#ixzz0wfzd9Pas