Els dies passen i sembla que tothom oblida algunes qüestions de primera pàgina de l’agenda pública que aquest últims anys han sacsejat la societat sabadellenca. Cal per això fer un exercici de memòria i recordar grans promeses de cerca de responsabilitats i respostes a actuacions que no es poden quedar impunes.
Ara fa dos anys i mig s’estrenà a la ciutat la Brigada de la Intervenció Ràpida de la policia municipal de Sabadell amb una actuació estel•lar amb onze detinguts, assalts a bars i diversos ferits, que encara ara porta cua: properament es jutjarà a dos regidors que dirigiren des del terreny l’operació (Paco Bustos i Josep Ayuso) i a diversos policies, juntament amb els onze detinguts. Aquest cas tingué repercussions arreu del país i marcà un punt d’inflexió en les relacions entre la societat sabadellenca i les institucions, que lluny d’acceptar els errors decidiren seguir donant voltes a la rosca a través de la desqualificació, la criminalització i la força bruta. El conegut “Cas Bemba” fou només una de les primeres actuacions de la política de mà de ferro popularment coneguda com a “Estil Bustos”.
Però el temps passà i les actuacions policials desproporcionades orquestrades des de les institucions es repetiren una vegada i una altra. L’intent de desallotjament il•legal per part de la policia municipal, que agredí als joves okupes i que finalitzà amb dos ferits a l’hospital, una denúncia contra la policia municipal per agressió, i un compromís d’en Paco Bustos d’obrir un expedient intern d’investigació pels fets. Unes actuacions constants d’intimidació i repressió que han tingut continuïtat i que acabaren desfermant una tempesta política a la ciutat que culminà amb la famosa detenció d’un nen de 14 anys per posar una enganxina crítica amb l’Ajuntament, i la posterior actuació policial vers la gent concentrada al consistori en suport al detingut. Al igual que en fets anteriors l’Ajuntament també es va comprometre a obrir un expedient contra el municipals que van participar als fets. La pressió de l’Ajuntament també es dirigeix a la vessant econòmica com va quedat demostrat en les vuit multes per un valor superior als mil euros per haver participat en una manifestació okupa.
Però un cop passats tots aquests moments d’agitació cal recordar que hi ha moltes persones que han de respondre judicialment a les seves actuacions igual que moltes altres ja ho han fet, el “delinqüent juvenil” que actuava a través de les enganxines resulta que ha quedat exempt de totes les responsabilitats en considerar-se que no havia comès cap delicte. Per altra banda, i després de la constant criminalització sobre el moviment okupa l’únic judici que hi ha hagut ha tingut com a resultat l’absolució de la persona implicada. Veiem doncs com comencen a caure totes les cortines de fum, totes les mentides que sonaren (i continuen sonant) des de les institucions i que quan s’han de concretar es queden en res. D’altra banda, no s’ha sabut res més dels expedients els quals l’Ajuntament es va comprometre a realitzar.
Tan mateix, i malgrat hagin canviat l’estil, a través d’un rentat de cara matusser i en forma de Pactes de Convivència i d’altres bajanades que no es creuen ni ells continuen, sempre per darrera i d’amagat, atacant a totes aquelles persones que no beneeixen les seves actuacions: com? La nova “Ordenança del Civisme”, en el model inicial de la qual es van intentar colar diversos punts fins hi tot anticonstitucionals, com el fet de prohibir el dret de reunió o difondre informació pel carrer, una ordenança, que malgrat tenir forces similituds amb la famosa “llei del civisme” de Barcelona que tanta polseguera ha aixecat, sembla que fins ara a Sabadell ha passat de puntetes, però que comença ja ha aixecar polseguera a través d’ actuacions que no fan més que confirmar l’estil repressiu d’aquest consistori.
Per altra banda el proper 30 de març es viurà a la ciutat la culminació d’un nou cas de persecució política a la ciutat per part de l’Ajuntament: un dels responsables de l’Organització de la festa major de les barraques serà jutjat sota una petició de penes de dos anys de presó per part de l’acusació particular de l’Ajuntament de Sabadell. Un cas que no tindria cap tipus de transcendència en un primer moment ja que es tractava d’un judici de faltes per una suposada agressió a un agent. Malgrat els jutjats locals es posicionessin en aquest sentit, l’Ajuntament va posicionar-se com acusació particular i va recórrer la decisió demanant penes de presó que finalment van ser acceptades pels jutjats provincials.
Davant d’aquests fets des de l’organització antirepressiva Alerta Solidària ens veiem obligats a recordar públicament que mentre diversos ciutadans estan afrontant judicis i penes de presó pel sol fet de no practicar seguidisme a les polítiques municipals, l’Ajuntament no només amaga el cap sota l’ala i no assumeix les responsabilitats per les actuacions passades, sinó que a més continua utilitzant tots els instruments que té a l’abast per silenciar tota crítica i tota alternativa al seu model de ciutat.
Seguirem defensant a totes aquelles persones que per motius polítics estan patint dia a dia o poden patir la repressió de les institucions locals. No oblidem ni permetrem que ens facin oblidar
Alerta Solidària
Sabadell, Març del 2006
Carta oberta a l’Ajuntament de Sabadell
Me parece una verguenza que para aprovechar esta plataforma se pueda decir lo que uno quiera.
Hay que decir la verdad, y la verdad duele, la policía intervino en unas actuaciones que en ese momento procedia actuar, sea quien sea el que la esté haciendo, si, ya se que había familiares de los políticos de esta ciudad, es que los familiares de los políticos están exentos de cualquier salida de tono, o de lo que sea, ¡¡NO!!, todos tenemos las mismas obligaciones,
El que la hace tiene que pagar, cualquier problema que sucede en una discoteca o bar, se interviene con todas las consecuencias, pero el caso BEMBA, ese no se puede tocar, que os creeis que sois diferentes, por que sois familia de politicos, pues no, exactamente iguales, como cualquier vecino de esta ciudad, que debería de ser de todos, vosotros no perteneceis a otra especie, sois, ni más, ni menos, igual que los demás.
La verdad es que el colectivo BEMBA, no se comportó y ahora quiere que la sociedad Sabadellense esté con ellos, no estoy a favor, ni del Alcalde ni de los implicados en el caso BEMBA, solo quiero que reciban el castigo que merecen o el perdón si asi procede.
Deseo que esto no se vuelva a repetir, por que así conseguiremos una sociedad más justa.
que trabajen
Me hace gracia que se denominen movimientos sociales de la ciudad, seguro que es para convencer a distintos sectores de la sociedad Sabadellense, pero la realidad es bien distinta, el movimiento ocupa debería de reivindicar una vivienda digna para todos, puesto que ocupan casas que no están habitadas, ¿ para que se aprovecha el uso de estas viviendas?, yo, personalmente he visto como los familiares de este colectivo lleva comida a estas casas ocupadas para que puedan comer, está bien reivindicar pero tambien se podria hacer actividades en las que puedan valerse por si mismos, cosa que no sucede, me cuesta creer en un colectivo que depende de los padres, no Sres no, cuando llevais menores a estas viviendas ocupadas, hay que esseñarlos bien y eso significa que tienen que valerse por ellos mismos como lo hace la mayoria de los ciudadanos de Sabadell, acabo con una reflecsión, por que no se ocupan viviendas, que tambien las hay, en los barrios, hasta la fecha ninguna, ¿ que pasa, son niños de papa?, ¿ quieren vivir en el centro?. A mi tambien me gustaría pero no me llega el sueldo y vivo en una barriada.
un saludo a todo Sabadell.