La idea d’instal.lar centres de tractament de les demandes d’asil més enllà de
les fronteres europees (ajornada durant la cimera europea de Tesalonica el
2003), sembla haver deixat petjada durant la reunió dels ministres de l’interior
de la Unió Europea, el passat 1er d’Octubre. Sota el nom de «portals de
immigració» o de «centres d’assistència», es tractaria en realitat de crear en
els
països propers a la Unió Europea camps en els quals serien consignats, o fins i
tot repatriats, tots els estrangers que intentin, que sigui a títol de l’asil o
per altres motius, d’accedir al territori europeu per a buscar una protecció o
una vida millor. La idea de desbloquejar importants crèdits per això sembla
adquirida.
Segons criteris governants de la Unió Europea, l’externalització dels
procediments d’asil i de immigració respondria a una preocupació «humanitaria»:
per a salvar la vida d’aquells qui, setmana rera setmana, intenten arribar a les
costes europees, n’hi hauria prou amb tancar-los en camps situats a l’altre
costat de la mediterrània.
Si aquesta proposta ve a concretar-se, això consagraria una regressió sense
precedents en què Europa d’alguna manera entén assumir les seves
responsabilitats cap als pobles que estan fugint de conflictes, de les
violacions dels drets humans i de la miseria. Això seria també la prolongació
d’una lògica cínica, la qual, lluny de tenir en compte les causes de la migració
per a donar-ne resposta, no busca, desde fa deu anys, sinó a protegir Europa de
les víctimes dels desordres mundials, amb el risc de tornar a veure resorgir,
com en els anys 30 o durant la guerra de Bosnia, camps de refugiats de sinistra
memòria.
El 5 de novembre, els vint-i-cinc caps d’estat i de gobern de la Unió Europea
hauran de pronunciar-se sobre el futur de la política d’immigració i d’asil. Les
decisions que aquests prenguin ens concerneixen a tots i totes. L’Europa que
nosaltres volem no pot desprendre’s de la responsabilitat que li pertoca en
virtut de les convencions internacionals (Declaració universal dels Drets
Humans) que ha ratificat. L’Europa que nosaltres volem té que posar fi a una
deriva insensata en la qual s’ha implicat en relació amb els i les immigrants i
refugiades.
Rebutgem la idea dels camps a les fronteres d’Europa i instem els representants
dels governs a oposar-se. Demanem que en virtut dels principis fonamentals trets
del Dret Internacional, la Unió faciliti l’accés de sòl a les persones que
necessiten una protecció, en comptes de descartar-se de les seves
responsabilitats en altres països.