by Ecologistes en Acció del País Valencià
Email: paisvalencia (nospam) ecologistasenaccion.org
Els llindars de sostenibilitat no són veritables límits al desenvolupament urbanístic, doncs es poden superar a canvi de diners. És urgent una ordenació real del territori i un canvi del model de desenvolupament urbanístic al País Valencià.
L’esborrany de Reglament que desenvolupa les lleis urbanístiques aprovades en l’última legislatura (Llei d’Ordenació de Territori, Llei del Sòl No Urbanitzable i Llei Urbanística Valenciana), presentat pel Conseller Blasco suposa una aposta per la consolidació i desenvolupament del nefast model de desenvolupament urbanístic i d’ocupació del sòl desenvolupat en l’última dècada.
L’ocupació del sòl en la dècada 1990-2000 al País Valencià ha augmentat segons les dades del programa Corine Land Cover de la Comissió Europea en un 50%, quasi el doble de l’augment de l’Estat espanyol. El sòl ocupat per activitats urbanes ha arribat a les 90.300 hectàrees en 2005, un 3,9% de tota la superfície del País Valencià (2.315.647 ha), sent en 1999 de menys de 75.000 has (un 3,2%). Els valors que apareixen com inferiors i superiors en l’esborrany de Reglament són d’un increment entre el 20 i el 30% en la dècada de 2000-2010. El valor límit superior suposaria incrementar el sòl ocupat per activitats artificials fins a les 108.360 ha, un increment de 18.060 ha, i amb una ocupació de baixa “densitat” de 30 habitatges per ha, suposarien 541.800 nous habitatges en una dècada. Si tenim en compte que en l’any 2000 havia 2.500.000 d’habitatges eixe valor límit superior suposaria passar a més de 3.000.000 habitatges en 2010.
El Reglament també estableix valors màxims per a la transformació puntual de sòl en un pla urbanístic (PGOU, PAI) en un 30%. O siga que un Pla Urbanístic pot modificar la classificació del sòl urbanitzable en un topall d’un 30% sense problemes. Aquestos valors són sens dubte molt elevats, o siga en 30 anys (els PGOU tenen un horitzó d’una dècada) podria ocupar-se pràcticament tot el sòl d’un terme municipal.
Eixos increments previstos consoliden l’actual model de desenvolupament i d’ocupació del sòl, que s’ha demostrat sens dubte insostenible ambientalment. Les modificacions del paisatge, la destrucció del litoral, l’augment de la demanda de recursos hídrics, la insostenible situació dels residus, l’increment del soroll, l’ocupació de sòls d’alta qualitat ambiental, la destrucció de sòls agrícoles d’alta qualitat, els impactes sobre els paratges naturals, etc., són signes de insostenibilidad i de degradació de la qualitat de vida i de l’habitabilitat.
Però és que a més eixos “llindars de sostenibilitat” no suposen uns límits absoluts, doncs es poden superar sense problemes, si s’aporta diners al futur Fons d’Equitat Territorial. La taxa ínfima que estableix el Reglament és de 6 euros per metre quadrat, sens dubte un valor que dissuadeix poc davant els projectes depredadors de sòl que es puguen presentar.
Enfront d’aquesta proposta vam pensar que s’haurien de fixar límits absoluts que posaren un topall als projectes urbanístics d’ocupació de sòl i no haurien de ser homogenis per a tot el territori valencià. En el litoral, ja suficientment ocupat i degradat s’hauria d’implantar-se una moratòria urbanística total. Als pobles de l’interior, i depenent de l’ocupació ja efectuada, s’haurien d’imposar límits al nombre de llicències de construcció que es pogueren aprovar en cada Ajuntament, per exemple un 1% anual. Aquestos límits s’haurien d’establir en unes Directrius d’Ordenació Territorial, que realment ordenaren integralment el territori i no ho consideraren solament com un solar on edificar habitatges. És urgent el canvi de model territorial i urbanístic al País Valencià, després del fracàs i la insostenibilidad ambiental demostrada en l’últim decenni.
Mira també:
http://www.ecologistasenaccion.org