El meu poble és com un ancià
Mala llet, cos arronsat
Segut en cadireta
Mirant la carretera
Barret de palla amb cinteta nacional
S’alça amb els peus arrosegant
Entra en la casa del davant
Sols s’en recorda de l’infància
De sa mare, de l’horta
I dels anys que passaren fam
L’home té una dona
Que va a missa a tot hora
Juga a cartes en les amigues,
Rega plantes, trenca olives
Cadernera que a la gàbia li diu llar
La dona està vella
L’home està vell
Entre ells parlen
Sense molt enteniment
Tenen un fill alt i ros
Amb mirada perduda, gros
Deixalla des dels noranta
Perill públic a tots espanta
Beu cervesa mirant futbol
Al costat viu el seu veí
Pescador, separat, fadrí
Parla molt i no sap res
Menja arròs a les tres
Sense dents pel verí
La dona està vella
L’home està vell
Ho saben els altres
Ho saben ells.