Francisco J. LEIRA CASTIÑEIRA (ED.)
El pacifismo en España desde 1808 hasta el ‘no a la guerra’ de Iraq
Madrid: Akal, 2023.
Jesus Eduard Alonso i López
Al llarg dels temps contemporanis és evident que hi ha hagut moltes manifestacions i expressions d’oposició a la guerra, unes més visibles o evidents que no d’altres. Tanmateix, que l’antimilitarisme o l’antibel·licisme derive o contacte amb el pacifisme i l’acció noviolenta és un procés complex que, a primera vista, pot semblar minoritari. Alhora, però, paradoxalment, i crec que aquest és un tema clau, hi ha hagut una pacificació progressiva de la violència social, si més no a l’occident i en els huitanta anys posteriors a la Segona Guerra Gran.
Aquest llarg camí és el que cal explorar i s’escodrinya en aquest llibre tan oportú i necessari. I seriós. Solvent, que no es poca cosa al bell mig de l’allau de propagandes, mitges veritats i tendenciositats a les que estem acostumats (cada dia més).
Per fer possible eixa indagació i que tinga consistència cal sotjar i investigar en molts fronts, com es tracta de fer en aquest obra, que té una vocació holística. Per suposat, cal valorar l’anvers: les guerres i els seus desastres, que provoquen desitjos de pau; els moviments sensibles i porosos, com ara l’anarquisme i el socialisme, però també el liberalisme i algunes de les seues derivacions com les propostes de mediació en els conflictes.
Així mateix, s’hi sotja el feminisme i el món de la dona des de perspectives polièdriques, algunes valentes i poc ortodoxes. Com també des de la política internacional o des de moviments pacifistes com la Internacional de Resistents a la Guerra i els conglomerats de dones antifeixistes.
No falten els traços biogràfics com els d’Honorine Suchet, dona del famós mariscal napoleònic, duc de l’Albufera, i els de les periodistes Carmen de Burgos i Sofia Casanova, que elaboraven sentides cròniques de la Primera Guerra Gran des d’Europa. O les prospeccions pel món de la literatura i el teatre.
Potser falte alguna aportació al voltant la maçoneria, la relació de la qual amb el pacifisme va ser estudiada fa temps per Ferrer Benimeli i Paz Sánchez. Els maçons eren tan sensibles als principis de tolerància i fraternitat com contraris a les intransigències.
En tot cas, no deixa d’haver-hi clivells i contradiccions importants, tractant-se d’una societat humana on es diu, en repetides ocasions, que s’aconseguirà la pau mitjançant la dissuasió i la mateixa guerra; i on el mateixos pacifistes ens veiem immersos en alternatives ben incòmodes un cop ha esclatat un conflicte; com va passar amb l’esclafit de la guerra civil espanyola, amb el colp d’estat de juliol de 1936. O ara mateix, amb la invasió russa d’Ucraïna.
Leira ha aconseguit construir, amb els seus nombrosos col·laboradors, una obra diversa però complexa on, si més no, es pot percebre un gran desig social per la pau que xoca, no obstant, amb renuents decisions polítiques.
Jo diria que ens trobem, avui, en una disjuntiva certament endimoniada. Hem aconseguit en els darrers 80 anys construir una societat civil més pacificada. La violència política d’avui no es pot comparar amb la que existia a Espanya i Europa en els anys 1920 o 1930, si bé hi ha símptomes preocupants de recaiguda. Els estats i els seus sistemes s’han reforçat i legitimat (inclosa, malgrat tots els malgrats, la democràcia espanyola de 1978).
Però ara mateix, en Espanya i bona part d’Europa, eixa legitimitat decau; la política guanya en desprestigi i els mateixos estats europeus han entrat a implicar-se en el conflicte Rússia-Ucraïna de la ma de l’OTAN. De manera que la pacificació social està contrastant, perillosament, amb l’opció bel·licosa dels estats.
És clar que hi ha molts dels aspectes tractats al llibre que mereixen més atenció: així, l’antibel·licisme en les trinxeres de la guerra civil espanyola de 1936-1939, el ‘pacifisme sota el franquisme’ (sic) o l’objecció de consciència i la insubmissió abans i després del refrèndum de l’OTAN. Potser tornem sobre alguns d’ells.
Font: https://jesuseduard.blogspot.com/2023/05/un-llibre-clau-sobre-el-pacifisme.html