
Amàlia Sebastián comenzó a trabajar en Canal 9 en 2000.
Anoche leyó el comunicado de la plantilla contra el cierre
Joaquín Gil. Valencia
La presentadora de Canal 9, Amàlia Sebastián está desbordada. Desde que anoche leyó un comunicado en medio del informativo contra la liquidación de Ràdio Televisió Valenciana, auspiciada por el Gobierno de Alberto Fabra, del PP, su móvil arde. La periodista, de 37 años, recaló en la televisión pública en 2000. Carece de plaza, pese a haber aprobado las últimas oposiciones. Defiende la profesionalidad de los 1.660 empleados despedidos. Y la suya: “No tengo padrinos ni vínculos con el PP”.
Pregunta. ¿Quién escribió el comunicado?
Respuesta. La redacción. Se pactó con los sindicatos y trabajadores. A mí me lo dieron y lo leí tal cual. Nos enteramos de la noticia por un tuit de El Mundo. Pedro Jota se congratuló de la decisión. Fue muy feo.
P. ¿Tiene la sensación de haber trabajado en una televisión manipulada?
R. Claro. El episodio más sangrante fueron los inicios del caso Gürtel, cuando nos daban platós [entradillas introductorias de un vídeo] ininteligibles. Eso no había por donde cogerlo. No se podía cambiar ni una coma. Ahí tocamos fondo. Pero con Rosa Vidal, última directora general, se informó con más normalidad, aunque no somos La Sexta. Pero dimos cuenta de episodios como el juicio al expresidente de la Diputación de Castellón Carlos Fabra.
P. Usted presentó informativos entre 2007 y 2008. Un año antes, ocurrió el accidente de metro de Valencia, un episodio silenciado por Canal 9.
R. Cuando ocurrió el accidente yo presentaba el tiempo. Tenía otra responsabilidad. No obstante, yo asumo la parte que me toca.
P. ¿Quién le daba las consignas para manipular?
R. A mí me daban la noticia. Era una cosa asumida por todos. No preguntábamos quién daba la orden.
P. ¿Nunca se planteó protestar?
R. Sí. Pero yo no tenía la plaza y siempre tienes miedo a que [la dirección de RTVV] tome represalias. Echaron a la mayoría de trabajadores que protestaron.
P. ¿Protestó formalmente ante un jefe?
R. Sí, lo comenté con los editores. Pero no ante los responsables supremos de la televisión. Solo soy una redactora. Además, nunca se me pidió opinión.
P. Ante el Palau de la Generalitat solo había esta mañana una sexta parte de los 1.660 trabajadores afectados por el cierre de Canal 9. ¿Por qué tan pocos?
R. La empresa nos dividió. Desde que ganó las elecciones el Partido Popular. Siempre he pretendido limar las asperezas, hablando cara a cara con mis compañeros. Nosotros no somos los culpables. La responsabilidad es de los directivos que han propiciado la liquidación.
P. ¿La liquidación de Canal 9 ha sido una voladura controlada?
R. Ya no sabemos qué pensar: si lo tenían todo estudiado o no. La decisión del cierre fue unilateral, sin posibilidad de negociar. Nos enteramos por un comunicado. No informaron a la cara
P. En Canal 9 trabajaban profesionales sin la carrera acabada. ¿Esto es normal?
R. No tengo constancia de casos concretos, pero no es normal. En absoluto. Pero no debemos remontarnos al ERE, que provocó la salida el pasado año de un millar de empleados. Me da mucha tristeza de un compañero que me denunció sin tener la oposición ni el título. La última reforma laboral permitió denunciar a compañeros para justificar que se tenían más méritos para permanecer en la empresa.
P. ¿Qué porcentaje de enchufados había en Canal 9?
R. No lo sé. No me dedico a preguntar la vida de cada uno. No puedo dar una cifra. Parece que había muchos, pero no puedo certificarlo ante notario.
P. ¿Los enchufados eran un tema de conversación entre colegas?
R. No, yo no quise meter cizaña. Al fin y al cabo, somos todos compañeros. Me he dedicado a trabajar y punto.
P. ¿Por qué no denunciaron la manipulación antes?
R. Asumo la parte de culpa, pero no pienso cargar todo bajo mi espalda. Los responsables fueron los últimos directores generales. Los trabajadores hemos tenido la mínima parte de culpa.
El País
Seré jo?
Escrit per GERMÁN LLORCA
Ahir de vesprada arribava la notícia del tancament de Canal 9 (RTVV). I des d’ahir estic intentant descobrir perquè l’única cosa que sent és una absoluta indiferència. I em pregunte, davant les exigències d’adhesions incontestables a una opinió de rebuig al tancament, si sóc jo el bitxo raro o és que definitivament s’ha perdut la perspectiva en el tema de la tele de todos los balensianos.
Si la indiferència fóra absoluta no estaria escrivint estes línies, clar. Perquè les persones no som de pedra. I després d’una història de relació de tants anys, al final alguna cosa s’acaba apegant.
Dels dos anys llargs que vaig passant fent notícies de merda per a Canal 9 recorde moltes coses. Però en particular dos que es van donar al final: la quantitat de l’última nòmina que vaig firmar i «la gota que colmó el vaso» perquè decidira, simplement, dedicar-me a altres coses que no fóra seguir fent notícies de merda i estar pendent de l’escàner que rastrejava les freqüències de la policia per poder arribar a temps i a anar a contar els morts per accident de trànsit en tardor-hivern i els ofegats en piscines i platges en primavera-estiu.
La nòmina eren més de 2.100 euros de l’any 2003 (algun dia recuperaré el paper per saber la xifra exacta) i la gota va ser una telefonada un diumenge qualsevol, anem a dir, d’un responsable d’informatius qualsevol: «és que no potser que al vídeo que vas muntar anit isquera un plànol de la Directora fumant». I és d’això que penses «ves-te’n a prendre pel cul, tu i tota la brossa a la que representes», però aconsegueixes verbalitzar-ho en un «la pròxima, si pot ser, jo no muntaré un vídeo on isca la Directora i si ho he de fer exigisc que em passeu una escaleta detallada de plànols i minutatge per no fer-me’n responsable de res». Eixe dia vaig decidir que deixava la tele i així ho vaig fer unes tres setmanes després de l’inicident.
I no era cosa només de Genoveva Reig, il·lustre inútil-militant del periodisme «alicantí», sinó de la nòmina de personatges de sainet que han sigut «directors o directores» generals de la tele, de la ràdio o del grup RTVV. Perquè la tele i la ràdio feien tant de temps que estaven tan mal que al final el tir de gràcia no hauria de sorprendre ningú. Li han pegat un tir de gràcia a una cosa totalment morta.
No m’alegre. RTVV ha sigut l’enèssim projecte fallat de la PPria-ideològica dels últims anys. I ho sent molt pels amics que han perdut el treball. Però perquè són amics. No ho sent més que per altres amics que en els anys de vergonya que duem en este país han perdut la seua faena en qualsevol altra empresa. També ho sent per, com un diu amic, «la bona gent» que s’ha quedat en el carrer.
Però no ho sent gens ni miqueta pels tants i tants i tants i tants «enxufats» de nòmina, carnet, família o amistat; els molts i molts i molts i molts que s’han mobilitzat només quan els han tocat la butxaca, o els «em passe tot el sant dia queixant-me i fotent amb la meua desídia els companys de treball però no menege ni un dit per canviar res» que, amb noms i cognoms formen part de la història del descrèdit i d’una pífia monumental acumulada durant dies i dies i dies i mesos i mesos i meso i anys de dir «sí, amo». I per què? Perquè en esta vida s’ha de discernir, com deia aquell.
I ara què? Sí que em sume a les peticions d’exigir responsabilitats. Em sume a les propostes de vigilar que ningú no se n’aprofite de les deixalles. D’intentar reconstruir un projecte que no ha sigut mai el que se suposava que havia de ser. I de controlar el procés perquè acabe sent tot allò que volem siga i no ha sigut.
El PSOE va deixar Canal 9 amb un deute d’uns 5.000 milions de pessetes (30 milions d’euros), que han arribat a ser 1.200 milions d’euros (200.000.000.000 milions de pessetes) amb el PP***.
Haguera sigut diferent a l’inrevés? No faré ucronies, però no crec que el resultat haguera sigut molt diferent. Canal 9 i Ràdio 9 són filles del mateix sistema gregari, servil, de senyorets, prebendes i clientelisme de capelletes que ha portat a la roïna este país. Si no hi ha una regeneració social profundíssima, potser la pròxima cagada siga encara més monumental.
Mirades d’ARA
Ver también: ´Mis mentiras en Canal 9 fueron tantas que un día empiezas a sentir vergüenza´