La secció 5a de l’Audiència Provincial de Barcelona ha deixat en la impunitat l’agressió de 4 agents de la policia nacional contra 2 veïns d’Elx. En la vista celebrada a l’octubre, va ser decisiva l’actuació de la fiscalia, en favor dels agents que obvià les peticions de l’acusació que llistaven els delictes comesos per detenció il•legal, acusació i denúncia falsa, simulació de delicte i fals testimoni.
Redacció
Segons denuncia l’organització antirepresiva de l’esquerra independentista, Alerta Solidària, prèvia a aquesta vista, la fiscalia optà per no acusar els agents, fet que obligà els valencians a personificar-se amb advocats particulars.
«El rocambolesc procés judicial s’inicià quan en una manifestació contra l’Europa del Capital, agents policials decidiren trencar la marxa amb la detenció d’un manifestant d’Elx, amb càrrega policial inclosa. L’amic del jove restà en el mateix lloc per interessar-se pel seu company, fet que li suposà ser abatut al terra, colpejat i finalment també detingut». Tot quedà enregistrat per nombroses càmeres de periodistes presents en la mobilització. D’aquí en sortí un judici ràpid que els condemnà malgrat les queixes de no haver tingut temps de recollir les proves per a la defensa (117 persones havien estat detingudes en 2 dies, gairebé 70 jutjades en els següents 15 dies).
Un any més tard, arribava la resolució d’un recurs interposat a l’Audiència Provincial que reconeixia la versió dels manifestants i obria un procés contra els agents implicats. La clau fou un vídeo que mostra clarament que la descripció feta per la policia en els atestats era falsa: agressions, patades, caputxes, resistència a ser detinguts, més agressions… Els joves són agafats per nombrosos agents, no duen la cara tapada, no mostren resistència, i en concret el 2n, és llençat al terra, li obren un trau al cap, i un agent li clava el genoll en l’esquena.
L’actitud de la fiscalia ja fou denunciada públicament com a premonitòria del que ha acabat sent un nou capítol d’impunitat i de carta blanca futura per a les actuacions policials de marcat caràcter polític. «Ara però, era el torn dels independentistes, i qui havia de respondre eren els agents policials. Contràriament al que cabia esperar, la fiscalia es despreocupà de la instrucció. En la primera sessió del judici atacà la credibilitat del vídeo». El tribunal no admeté les seves al•legacions. Però el 2n dia començà amb un canvi radical en el tribunal que rectificà la seva opinió i donà crèdit als qüestionaments de la fiscalia que estava exercint clarament d’advocat defensor dels agents.
La vista quedà suspesa en espera de la presentació del vídeo que contingués les imatges originals, perdudes en la bogeria d’aquells dos dies de Cimera del març del 2002. «L’excusa per a l’absolució estava servida. Finalment es tanca un nou capítol de repressió política en dues direccions: la de la carta blanca a seguir actuant en la més absoluta impunitat, i la de la coherència i exemple dels dos independentistes d’Elx que van lluitar i continuen fent-ho, sense
pors a l’Estat, ara més convençuts que mai».