Una volta extingit l’incendi forestal que des del dijous 12 de juliol ha afectat la serra de Mariola, la Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció vol manifestar a l’opinió pública les següents consideracions:
En primer lloc, cal agrair a totes les persones, entitats i organitzacions que, en circumstàncies tan dramàtiques i perilloses com les que suposa l’existència de qualsevol foc a les nostres serres, han lluitat contra les flames i han impedit que el desastre ambiental fóra encara més greu.
L’incendi, que segons les dades aportades ha devastat una àrea al voltant de les 500 hectàrees, ha afectat pràcticament en la seua totalitat terrenys inclosos dins del perímetre del Parc Natural de la Serra de Mariola; i, dins d’aquest perímetre, el foc ha afectat de forma majoritària la subàrea definida com a zona de Protecció Integral, que com molt bé diu el seu nom, agrupa els terrenys que presenten una major riquesa biològica i paisatgística. Hem de recordar també que a la zona de Serelles (terme municipal d’Alcoi) es troba la microreserva botànica de la Mola Alta, de 19,6 hectàrees d’extensió, que va ser declarada pel seu valor com a espai natural protegit, fins i tot un any
abans que el Parc Natural. Per tant, la desfeta ecològica en aquest desastre
forestal ha estat molt important i inclou zones també valuoses del terme de
Cocentaina, com ara els paratges del Cavall Bernat, els Talecons, el pla de
les Vaques, l’Alberri i, fins i tot, les Penyes Monteses.
Es tracta del major incendi que ha patit la serra de Mariola des de la seua
declaració com a Parc Natural en 2002 i un dels majors dels darrers cinquanta
anys, superat per alguns encara més greus com el del 5 juliol de 1994 i el del
15 d’agost de 1980.
Hem d’indicar també que l’incendi es va produir en un dia amb unes condicions
meteorològiques que no eren especialment dolentes i sense coincidir en aquell
moment amb cap altre incendi forestal al País Valencià. Per això, i a falta
d’obtindre informació més precisa, pensem que s’hauria d’haver actuat amb una
major contundència en la utilització dels mitjans disponibles des d’un primer
moment, és a dir, tal com diuen els tècnics, en la primera mitja hora o, a tot
estirar, en la primera hora després de detectar el foc (que sembla que va ser
a les 15,22 h).
Cal tindre en compte variables com ara el vent dominant aquella vesprada,
l’extensió de la massa forestal que podia veure’s afectada i el gran valor
ecològic dels terrenys que es cremaven (recordem: Parc Natural, subàrea de
Protecció Integral). Efectivament, aquella vesprada el vent més perillós per a
la propagació de l’incendi, tenint en compte el lloc on s’havia iniciat, va
ser el de llevant, com així ha resultat malauradament. Així, algun responsable
hauria d’haver pensat que eixe vent podia portar les flames cap a una zona
especialment abarrancada i de relleu trencat com és tota l’àrea de l’Alberri
de Cocentaina i tindre en compte que el foc es trobava ja des del moment del
seu inici en un espai natural protegit d’alt valor ecològic com ho és la serra
de Mariola. És a dir, calia haver aplicat amb contundencia el que tècnicament
s’anomena «despatx automàtic de mitjans», que implica el desplaçament immediat
per helicòpter d’una brigada forestal al perímetre inicial de l’incendi per
poder atacar-lo tant des de terra com des de l’aire.
Per tot açò, la nostra organització demanarà a la Conselleria de Governació i
als responsables del Parc Natural de la Serra de Mariola tant el protocol
d’actuacions que es van portar a terme des del moment del primer avís de
l’existència de foc, com el seguiment i cronograma que certifique la posada a
disposició de mitjans, fonamentalment en la primera hora des de l’inici de
l’incendi.
Per altra banda, hem de destacar també la retallada que han patit aquesta
primavera i aquest estiu, especialment sec i calorós, tant els mitjans de
vigilància i de detecció immediata com les brigadas forestals existents a les
nostres comarques. En aquest sentit, tant en les reunions de la Junta Rectora
del Parc Natural de Mariola com en el Consell de Protecció del Parc Natural de
la Font Roja, se li va preguntar explícitament al seu dinamitzador, senyor
Ignacio Palmer, sobre les previsions de prevenció i extinció d’incendis per a
la campanya d’incendis d’aquest estiu. Les respostes, per la seua part sempre
van ser evasives, poc concretes i, en tot cas, tractant de demostrar que en
cap cas es posava en perill l’eficiència en les actuacions que es pogueren
presentar. Això sí, va quedar molt clar que durant els mesos de juliol, agost
i setembre només prestaria servei una brigada al conjunt dels dos parcs
naturals, és a dir, només una brigada per a més de 15.000 hectàrees de Parc
Natural (més de 22.000 si comptem les àrees d’amortiment que els envolten).
Per cert, tots els ciutadans i, evidentement també nosaltres, encara estem
esperant, alguna declaració per part del dinamitzador dels parc naturals de
Mariola i Font Roja, senyor Ignacio Palmer.
Per acabar, i encara que serà objecte de posteriors informacions, ens
agradaria recolzar la idea genèrica que sempre aporten els científics en
aquest casos, que aconsella no precipitar-se a fer actuacions ràpides en els
terrenys cremats, que poden ser contraproduents, sinó més bé estudiar
detingudament el territori i observar amb calma i amb temps suficient (dos o
tres anys, com a mínim) quin és el resultat de la regeneració natural que,
sens dubte, el bosc, la bosquina, el matollar i les pastures mediterrànies ens
presentaran en el paisatge després de les benvingudes pluges de la tardor i la
neu de l’hivern.
Per això, abans de dedicar esforços al problema de la regeneració dels
paisatges malauradamet cremats a Mariola, i tenint en compte que aquest estiu
es presenta llarg, calorós i especialment sec, fem una crida per a redoblar
per part de la gent dels pobles de les nostres comarques les tasques de
vigilància, evitació de situacions amb foc i detecció inmediata; i als
responsables de l’extinció, la máxima coordinació, eficàcia i contundència,
fonamentalment en els primers moments de qualsevol incendi que es puga produir
en les nostres serres.