La Muixeranga (voz valenciana, posible deformación de la palabra moixiganga, que significa «fiesta pública de gente disfrazada, comparsa, etc».2 es una canción de autor anónimo de la Comunidad Valenciana, que se interpreta con tabal y dulzaina. Es típica su interpretación durante la fiesta de la Muixeranga de Algemesí.
Wikipedia
La muixeranga és un conjunt de danses i castells humans originaris del País Valencià, que tenen el principal lloc de preservació a Algemesí (Ribera Alta), però també existeixen colles i grups a altres diversos indrets de les comarques valencianes.
Més que una dansa pròpiament dita, és un conjunt de quadres plàstics amb intencionalitat representativa, que participa en les processons de la Mare de Déu de la Salut, la Festa Major d’Algemesí (7 i 8 de setembre).
La muixeranga és el nom que rep a Algemesí; es diferencia dels moderns castellers en el sentit que en la muixeranga l’objectiu és més religiós i es fa una dansa, sense que l’alçària de les torres humanes siga crucial. Per bé que la teoria ens diu que els castells i la muixeranga tenen un origen comú (les moixigangues), els primers s’haurien especialitzat en les torres humanes pròpiament dites i les segones s’haurien preservat fidels al sentit religiós i al quadre plàstic.
La primera qüestió a mencionar vindria constituïda per les opinions que hi ha respecte del nom. Per una part, hi ha opinions documentades que el 1947 defensaven la procedència del nom del mot àrab mochain, amb el significat d’emmascarat o encapirotat. Per altra, hi ha qui pensa que rep el nom genèric per ser la primera dansa que apareix obrint marxa, en record de les antigues desfilades i processons o festes públiques —moixigangues, de la qual muixeranga seria una deformació posterior—,[1] amb comparses i gent disfressada, que se celebraven per causa d’algun esdeveniment remarcat. La veritat és que avui, a causa de la manca d’investigacions, no es pot prendre part per cap hipòtesi.
Les més antigues cròniques escrites que la vinculen a Algemesí daten del primer terç del segle XVIII, però de la seua constant i ferma presència ben bé pot pensar-se en un origen molt més antic. Segons les referències de cròniques, la data de 1724, celebració de les primeres festes solemnes en honor de la Mare de Déu de la Salut, podria ser la més antiga que la vincula a la Festa; però si es té en compte la constatació documental dels Llibres de Comptes de la Vila, des de 1733 i des d’aleshores, ja amb cadència anual en liquidar el sou als dolçainers que tocaven a la Festa, és la més exacta fita cronològica.
Difusió, evolució i extensió geogràfica
Muixeranga realitzada pels Amics de la Muixeranga en 2012.
Arrelada en temps pretèrits a la comarca de la Ribera del Xúquer, Algemesí té l’honor d’haver-la conservada, i rep l’homenatge de reconeixement constant per part dels components de les colles castelleres d’algunes comarques del Principat. Hi ha estudiosos que creuen en la possibilitat que s’estenguera per alguns punts concrets de les comarques del sud del Principat amb el nom antic de Ball de Valencians, que està registrat que es feia servir.
Sobre la presència de muixerangues a altres pobles del País Valencià, cal citar Peníscola (Baix Maestrat), Titaigües (Serrans) i, segons el més recent descobriment dels estudiosos locals, també l’Olleria (Vall d’Albaida), freqüentment amb el nom de moixiganges. També existeixen grups a les comarques de la Marina Alta, la Safor, i a localitats com l’Alcúdia (Ribera Alta), el Forcall (Ports) o Xiva (Foia de Bunyol).
Les principals muixerangues actuals són:
Muixeranga d’Algemesí (constituïda com a entitat el 1973 a partir de la transmissió oral anterior)
Nova Muixeranga d’Algemesí (1997)
Ball dels locos de l’Olleria (La Vall d’Albaida) (1996)
Els Negrets de l’Alcúdia
Muixeranga de Sueca
Muixeranga de València
Muixeranga de l’Horta Sud (Silla)
Muixeranga de la Safor (Gandia)
Muixeranga d’Oliva (La Safor)
Muixeranga de Pego (La Marina Alta)(i al país Valencià)
De fet, els castells humans també es realitzen a l’Aragó on el més conegut és el Dance de Tauste (comarca de Las Cinco Villas). És possible que els d’aquestes terres, la muixeranga i els castellers catalans donen suport a la teoria d’un origen comú a les moixigangues.
Característiques de la Muixeranga d’Algemesí
Es tracta de quatre melodies que acompanyen l’execució de les «figures» plàstiques i torres humanes o «pujades»: El Florete o ball (per «El Ball»), l’Enterro (per a la figura de «L’Enterro»), la Dansa plàstica (pujades i figures) més coneguda com «La Muixeranga», per antonomàsia, i una última recuperada al 2005 en col·laboració de Xavier Richart i la Nova Muixeranga anomenada L’Aranya (juntament recuperada amb la figura «L’Aranya», sembla que aquesta melodia seria usada per a les figures amb moviment).
Els membres són una colla d’homes, de tota mena de professions, de nombre irregular —en l’actualitat ixen uns dos-cents però en temps d’abans només uns trenta—, dirigits per un mestre, que s’encarrega amb autoritat incontestable de la coordinació dels muntatges del ball, torres i figures, dels assajos previs i d’admetre el personal que s’hi incorpora. Homes de força i habilitat, en temps passats carregadors i obrers de vila de professió, ens adonen d’un cert caràcter gremial com a aglutinant del grup. La memòria col·lectiva té per mític els temps en què Enric Cabrera fou mestre allà pels anys vint. Igualment és recordat Llorca «el barbero», entre els anys quaranta i els setanta. Avui, el ventall professional dels seus components és ampli, en correspondència amb una societat diversificada.
La indumentària consisteix en una brusa cenyida i recta, botonada per davant, pantalons llargs, bonet orellut i espardenyes de sola prima. La tela és basta i forta a tires verticals vermelles i blaves sobre fons de ratlles blanques amb disposició arlequinada, tret del vestit del mestre, que porta cada peça d’un sol color. La tela sovint és anomenada «de matalàs», atès que abans era de tires vermelles irregulars sobre fons blanc, sense gaire acoloriment. Sovint es considera com a extravagant, de primer pensament, aquesta vestimenta tradicional des d’antuvi, però sembla més aviat que el seu origen és a causa de la disponibilitat dels antics proveïdors del vestuari.
Música i simbologia
La dansa s’acompanya amb una música de tabalet i dolçaina, amb una tonada molt característica, d’autor desconegut. Alguns sectors del nacionalisme valencià (Joan Fuster entre d’altres) han volgut reivindicar la música de la Muixeranga com a himne del País Valencià.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Muixeranga
Descargar la partitura: http://2.bp.blogspot.com/_lIYNon0OVK4/R_vSRZ1DCdI/AAAAAAAAAZk/R-WoUKQxC0s/s1600-h/1-+La+Muixeranga+,+Eliseo.jpg
Pues eso, la muixeranga de Algemesí, justo donde nació:
La muixaranga, versió de La xafigà, la millor versió de tot el País (diuen alguns):
Obrint Pas ★ «La Muixeranga» (Himne del País Valencià)
Muixeranga d’Algemesí (per la Banda Simfònica d’Algemesí i Xavier Richart)
Muixeranga (amb lletra d’Al Tall)