Els camperols tenien una idea “indígena” sobre la propietat de la terra que es cotrapassava amb la idea liberal del “sagrat dret de propietat”. Segons aquesta cosmovisió, no són les muntanyes que pertanyen als veïns, sinò que són els veïns que pertanyen a les muntanyes i ni tan sols ells podien transferir als seus fills la propietat d’un tros de comunal perqué no era alienable. Tot i que per haver nascut allà i tenir casa amb foc sí que tenien el dret de gaudi. Aixó permetia que el comunal, segons aquesta concepció, es mantingués inalterable i fos una font de subsistència per les futures generacions, és a dir, es tenia en compte la sostenibilitat de la terra (Jordi Viñas, 2015).
Tomado de:
El comú català. La història dels que no surten a la història
David Algarra Bascón
Ed. Potlach, Vilanova del Camí, 2015