La revolta contra els peatges

Em sembla que la major part de la nostre classe política, especialment la conselleria d’Interior, no és conscient del significat de la revolta contra els peatges. Des del primer moment l’han menystinguda, han intentat desacreditar-la i fins i tot s’han permès amenaçar-la fent servir tota mena de mentides i de recursos demagògics com a elements d’intimidació. No poden entendre que la societat catalana, una col·lectivitat nacional que en els diccionaris figura com a sinònim de xai, faci un cop de cap i que, sense cap mena de por, gosi desafiar les normes del ramat. No s’ho expliquen i s’ho miren astorats. «Com és possible?», pensen. «Si el català és aquell individu que només que li fas un crit ja fuig esporuguit amb la cua entre cames. I ara! A què treu cap, aquest canvi?»

Però el cert és que la progressiva transformació de la societat catalana és un fet, un fet que avança imparable i que culminarà amb la consecució d’un Estat propi. I el detonant, com he escrit amb insistència, serà irrellevant comparat amb la magnitud de la fita. La campanya «Prou peatges. No vull pagar» és un detonant, i en vindran més, com ara la probable intervenció de Catalunya per part de Madrid. Espanya, no satisfeta amb l’espoliació del nostre país, ocuparà la Generalitat, remenarà els nostres comptes, suspendrà indirectament el nostre galdós autogovern i, posant-nos un anell al nas, ens farà saber que l’amo és ella i que nosaltres som els seus subordinats. Davant d’aquest panorama, només resta esperar i veure quin serà el detonant que faci esclatar el país.

Mentre això arriba, però, repassem l’enfilall de dissuasions que els altaveus oficials escampen a tort i a dret per intimidar la societat i fer-la retornar a l’estat letàrgic i submís que la caracteritza:

Se’ns diu, per exemple, que «el problema no és que a Catalunya es paguin peatges, sinó que en altres territoris de l’Estat no se’n paguin; la solució no és l’eliminació, sinó l’extensió dels peatges a les autopistes espanyoles». Fantàstic! És a dir, que mentre hem estat calladets i pagant com babaus no ha calgut cap extensió. Ara sí. Ara que diem prou, sí que cal.

També se’ns diu que la culpa no és d’Abertis, sinó d’Espanya, que ha discriminat Catalunya en inversions i que ha utilitzat els diners dels contribuents per finançar autopistes gratuïtes en aquell país. Aquest, però, és un argument trampós, perquè els catalans hem pagat amb escreix la construcció i manteniment de les nostres autopistes fins a cobrir d’or Abertis, i els beneficis monstruosos d’aquesta empresa són possibles perquè ha comptat amb el suport de tots els governs catalans, tant de CiU com del trident PSOE-ICV-Esquerra. La mateixa Esquerra que ara -acomplexada davant l’independentisme conseqüent de Solidaritat Catalana- remena la cua a les autopistes i que, abraçada al Teletac, s’apunta a la campanya contra els peatges i demana Hisenda pròpia, però que quan governava no va fer absolutament res per suprimir els primers ni per crear la segona.

Un altre punt que pretén entabanar-nos és el que justifica la continuïtat dels peatges per «poder pagar el manteniment de les autopistes i finançar noves estructures». Aquest és francament curiós. En sentir-lo, la pregunta immediata és: com és, doncs, que les autopistes catalanes necessiten manteniment i les espanyoles no? Com és que les autopistes espanyoles es financen per art d’encanteri i es mantenen soles? No serà que els espanyols no les han de finançar ni mantenir perquè qui les finança i les manté són els catalans amb els diners que els són espoliats cada dia de la seva vida? La part més hilarant d’aquesta trama, ordida als despatxos dels catalans que viuen de la dependència de Catalunya, és la que pretén fer-nos creure que els cobradors de les autopistes són «autoritats». Sí, autoritats, com ara jutges o policies, amb poder per exigir-nos la documentació i obrir-nos un expedient. Aquesta sí que és bona!

Té gràcia, per altra banda, que hom digui que el peatge s’ha de mantenir perquè només afecta l’usuari, no pas el contribuent. Vol dir això que els qui no tenen bicicleta no haurien de finançar i mantenir carrils bici i que els qui no tenen fills no haurien de contribuir al finançament i al manteniment d’escoles i instituts, per exemple? O potser aquesta norma només regeix per als peatges de les autopistes, sota la benedicció d’Abertis i de tots els partits polítics que deuen un bon grapat de diners a La Caixa?

De tots aquests arguments, tanmateix, no n’hi ha cap de tan divertit com el que diu que el manteniment dels peatges és necessari per regular el trànsit. Talment com un semàfor. I és que, pel que sembla, al trànsit de les autopistes catalanes li cal un drenatge, i la manera de dur-lo a terme és per mitjà de cabines de peatge. A les autopistes espanyoles no els cal, aquest drenatge, però a les catalanes sí. I tant! De tota manera, si l’únic que es pretén és que ens aturem un minutet quan hi circulem, n’hi ha prou que els treballadors del peatge, atès que en realitat són treballadors de drenatge, esdevinguin treballadors de companyonatge i que, tot fent-la petar, ens preguntin si ens agrada més el pernil o el formatge, si som sapastres o ens agrada el bricolatge, si el nostre cotxe dorm al ras o en un garatge o si aquest estiu ens quedarem a casa o anirem de viatge.

Francament, senyors polítics, és una llàstima que no s’adonin que la societat catalana és cada cop més assertiva en la defensa dels seus drets. És una llàstima que no percebin com és cada cop més gran el distanciament entre vostès i les reivindicacions del poble de Catalunya.

www.victoralexandre.cat
Twitter: @valex_cat

Els blogs d’e-noticies – Víctor Alexandre