Si en toquen un, ens toquen a totes!!!
+ contrainformació Blog del grup de suport on fer-hi adhesions
Manifest per presentar el dia 14 de gener de 2009 en roda de premsa i per adreçar-lo a la jutgessa Isabel Gallardo, titular del jutjat Penal número 15 de Barcelona.
Aquesta jutgessa s’ha negat a rebre als advocats del David aquest matí. Busca més convocatòries al blog del grup de suport.
[Manifest] Insubmisos pel David de La Fornal
Nosaltres, insubmisos condemnats en ferm en la dècada dels 90 per negar-nos a complir el servei militar obligatori, membres del moviment antimilitarista i compromesos amb la desobediència civil no-violenta, ens adrecem a la titular del Jutjat Penal número 15 de Barcelona i manifestem:
– Que la insubmissió va ser un moviment social que va acabar amb 231 anys de lleva militar obligatòria i que va comptar amb un amplíssim suport social en el si de la societat catalana.
– Que en els darrers 30 anys, fruit d’aquest compromís antimilitarista, més de 40.000 joves es van declarar insubmisos de forma pública i oberta i es van complir més de 1.000 anys de presó. Que, al mateix temps, més d’un milió de joves es van declarar objectors de consciència.
– Que l’abril de 2002, el Parlament del Regne d’Espanya va suprimir per unanimitat el delicte d’insubmissió, va cessar totes les causes pendents i va aprovar la cancel•lació dels antecedents penals i policials per a totes les persones implicades en la lluita civil contra la lleva forçosa i obligatòria, fruit del qual aquest delicte i els antecedents pel mateix són avui inexistents en l’ordenament jurídic vigent.
– Que, des d’aquesta perspectiva, no podem fer res més que escandalitzar-nos davant la pretensió d’emprar, barroerament, els antecedents penals per insubmissió d’en David Sànchez per empresonar-lo injustament, exigint la immediata anul•lació de l’ordre d’empresonament per a que en David segueixi treballant amb nosaltres amb el seu compromís quotidià. És obvi que un antecedent cancel•lat ahir no pot tenir efectes jurídics avui.
Volem finalitzar adreçant-nos als magistrats implicats en aquest procediment amb una reflexió. Per als joves d’avui, no haver d’aprendre obligatòriament a matar i morir és un avenç civilitzatori, causa i efecte directe de la lluita insubmisa que es concretà en milers de joves implicats que, com en David Sànchez, van desobeir la lògica militar i militarista per aconseguir-ho. Per tant més que penalitzacions, mereixen agraïments.
Restem a la seva disposició,
Barcelona, a 14 de gener de 2008
Aviat posarem el link on fer-hi adhesions, de moment, si voleu estar al cas podeu contactar amb nosaltres pel mail de la web, aquí, a la secció de contacte i us adreçarem al grup de suport
Manifest: “Insubmisos pel David de La Fornal”
Google-Traduccion automatica del manifiesto a castellano (o español):
Insumisos por David de La Fornal
Nosotros, insumisos condenados en firme en la década de los 90 por negarse a cumplir el servicio militar obligatorio, miembros del movimiento antimilitarista y comprometidos con la desobediencia civil no-violenta, nos dirigimos a la titular del Juzgado número 15 de Barcelona y manifestamos:
– Que la insumisión fue un movimiento social que acabó con 231 años de lleva militar obligatoria y que contó con un amplísimo apoyo social en el seno de la sociedad catalana.
– Que en los últimos 30 años, fruto de este compromiso antimilitarista, más de 40.000 jóvenes se declararon insumisos de forma pública y abierta y se cumplieron más de 1.000 años de cárcel. Que, al mismo tiempo, más de un millón de jóvenes se declararon objetores de
conciencia.
– Que en abril de 2002, el Parlamento del Reino de España suprimió por unanimidad el delito de insumisión, cesó todas las causas pendientes y aprobó la cancelación de los antecedentes penales y policiales para todas las personas implicadas en la lucha civil contra la leva forzosa y obligatoria, fruto del cual este delito y los antecedentes por el mismo son hoy inexistentes en el ordenamiento jurídico vigente.
– Que, desde esta perspectiva, no podemos hacer nada más que escandalizarse ante la pretensión de utilizar, barroerament, los antecedentes penales por insumisión de David Sánchez para encarcelar lo injustamente, exigiendo la inmediata anulación de la orden de encarcelamiento para que David siga trabajando con nosotros con su compromiso cotidiano. Es obvio que un antecedente cancelado ayer no puede tener efectos jurídicos hoy.
Queremos finalizar dirigiéndose a los magistrados implicados en este procedimiento con una reflexión. Para los jóvenes de hoy, no tener que aprender obligatoriamente a matar y morir es un avance civilizatorio, causa y efecto directo de la lucha insubmissa que se concretó en miles de jóvenes implicados que, como David Sánchez, van desobedecer la lógica militar y militarista para conseguirlo. Por lo tanto más que penalizaciones, merecen agradecimientos.
Barcelona, 14 de enero de 2008
internete
1234567
PD: Si nos tocan a uno, nos tocan a TODOS.
Manifest: “Insubmisos pel David de La Fornal”
L’assetjament judicial, al què l’estat espanyol ens té ben acostumades a les militants de l’esquerra independentista, només és una vessant més de tot un procés de persecució política en què ens trobem immerses. Els seus aparells legislatius i judicials conformen un instrument potser més subtil que els cossos policíacs i militars, però també violent al cap i a la fi, amb el què tracta d’aplacar qualsevol veu dissident.
Sembla que encara no ha entès aquest gegant amb peus de fang, que cada vegada que llança una pedra contra un militant aquesta li rebota, tornant cap a ell amb la força multiplicada per la nostra solidaritat. Encara no ha entès, malgrat l’exemple dels molts casos recents, que la seua repressió no només no ens pot aturar, sinó que ens proporciona una nova embranzida per continuar plantant-li cara. Doncs haurem de tornar al carrer per demostrar-li-ho, un cop més.
El jovent d’Elx enviem el nostre suport i una forta abraçada al David, tot un exemple de dignitat i coherència, de constància en el treball del dia a dia a Vilafranca durant molts anys, en el treball de formigueta, teixint xarxes i bastint projectes des de la base; construint el somni.
Tu ho saps bé David, avui com ahir, la lluita és l’únic camí.
No estàs sol.
Properes convocatòries solidàries als Països Catalans:
L’Horta (València)
El Barcelonés
El Berguedà
Osona
El maresme
Manifest: “Insubmisos pel David de La Fornal”
Carta d’en David de La Fornal a les solidàries i solidaris
Salut camarades,
Un cop més tornem a trobar-nos davant el que podríem anomenar un cas de quotidianitat repressiva, quotidianitat perquè no ens cansem de repetir que aquests desagradables episodis no són casos aïllats.
La persecució que estic patint aquests dies no és pas pel fet d’haver-me declarat insubmís a l’exèrcit d’ocupació espanyol, com van fer-ho milers de joves en el seu moment; no és per haver-me manifestat el 12 d’octubre de 1998 contra el feixisme, com fem des de fa més de deu anys per aquesta data.
Això és el que ens vol fer creure la jutgessa Isabel Gallardo.
Tampoc no era la bandera espanyola esquinçada a Terrassa el motiu que va portar el company Franki a la presó.
Ni les fotos del rei cremades el que van dur desenes de catalans a l’Audiència Nacional.
No va ser la «llibreta blava» la prova que va engarjolar la Núria Pòrtules.
No acabaríem mai d’enumerar casos similars: els tres de Gràcia, els joves de Torà, els de l’Hospitalet i Sants, la gent de Capellades, els anarquistes, en Jona…
O el cas més dràstic: el de la Marina, en Zigor, la Laura, la Lola i en Diego, que fa anys que estan dispersats per presons franceses i espanyoles.
Tot això són excuses, el veritable motiu és la seva feblesa, la seva por, saben que aquests temps que corren donen la raó a la nostra militància constant.
Saben que no colpegen una persona, saben que colpegen un moviment sencer, com ho esteu demostrant amb les mostres de solidaritat que estic rebent aquests dies.
Torno a repetir-ho: tenen por, tenen por i mostren símptomes de debilitat. Haurien d’haver après que aquests cops repressius creen llaços, teixeixen xarxes, refermen conviccions, generen SOLIDARITAT, en sortim més forts malgrat la putada que suposa entrar a la presó.
Avui em toca a mi, d’aquí a uns dies voldran castigar l’Òscar de la Loke i l’Helena de La Quincalla amb l’excusa de les penes multa. Ho estan fent constantment amb la població migrada, mitjançant les seves lleis racistes.
Poden fer-ho amb qualsevol de vosaltres, tant se val l’excusa, el cas és que estem en el camí correcte i això no ho suporten, és hora de prendre la iniciativa, d’ajuntar-nos com ho estem fent ara, d’aguditzar les contradiccions d’aquest sistema miserable, de mostrar-nos ferms.
Perquè hem pres la humil decisió de no retrocedir!
Perquè la repressió no podrà tallar-nos les ales!
Endavant companys i companyes!
Visca la terra!
11 de gener de 2009
En rebel·lia, David Sànchez