L’altra constant és que la teoria del progrés, un concente lineal del temps que és considerat com la veritable “religió de la civilització occidental” i que bàsicament defensa que els avenços de la ciència i la tècnica van també a favor del progrés social: “se sabrà més sempre, per tant tot anirà millor sempre”. D’aquesta manera infonen la creença -disfressada d’evidència- que en qualsevol temps anterior, per ser menys avançat tecnològicament existia menys llibertat u desenvolupament humà que en l’actualitat,però els fets donen prou mostres que la història és una successió d’alts i baixos, d’avenços i retrocessos, en diferents aspectes d’allò que és humà. Avui les màquines dominen el món però els valors ètics estan en decadència. Aixó sembla que no té gaire importància pels que volen que aquest sistema sigui percebut com el millor dels mons que han existit fins ara.
El comú català. La història dels que no surten a la història
David Algarra Bascón
Ed. Potlach, Vilanova del Camí, 2015