Afortunadament, aquest mateix matí ha tingut lloc una concentració al Port de Sagunt per protestar contra el comerç d’armes en el qual participa l‘Autoridad Portuaria de Valencia, entitat dependent del ministeri de Transports, Mobilitat i alguna cosa més, és a dir, del govern d’Espanya. Darrere de la convocatòria hi havia Amnistia Internacional, els antimilitaristes del Moviment d’Objectors de Consciència i alguns altres col·lectius. Una setantena de persones hem participat i no em sap pas greu haver-ho fet. Ens hem reunit vells coneguts i d’altres nous i noves per compartir inquietuts i converses.
Tanmateix és evident, a ningú no se li escapa, que estem en una situació de calentura bel·licista. D’ànims exaltats i de governs que impulsen el militarisme i la fabricació d’armes amb l’excusa de la creació de llocs de treball, alguns d’ells de certa ‘qualificació’. No en parlarem, ara, del final del recorregut d’aquestes armes. El Centre Delàs i d’altres entitats tenen una munió d’informes sobre aquest tema i tampoc no és massa difícil imaginar quin és l’objectiu final de qui les compra.
Davant d’això, com explicava en una altra entrada del bloc, hi ha una opinió pública que majoritàriament està pel pacte, per la pau, per la convivència civilitzada; mentre que l’atlantisme o ‘otanisme’ (i l’altre bàndol, també, per la seua part) va guanyant la partida per la via dels fets consumats: per la revitalització del negoci armamentístic, l’augment meteòric dels pressupostos de defensa (i/o atac) i, sobretot, per una assumpció acrítica de tot això pel conjunt de la societat.
Aquesta dicotomia entre el desig de pau i el militarisme rampant hauria de protagonitzar, si més no, un debat públic: als parlaments i al si d’uns mitjans de comunicació que a penes posen en qüestió la deriva suïcida en la que ens trobem els europeus per mor dels imperialismes rus i dels EUA, els quals dirimeixen les seues diferències al solar ucranià.
Cabria preguntar-se on està la famosa societat civil i on es troben els mitjans de comunicació independents. No ja per una qüestió moral i cívica (que sí, evidentment) sinó, sobretot i essencialment, per una qüestió de supervivència i de trellat.
Ben cert és que el Centre Delàs d’Estudis per la Pau i altres entitats pacifistes estan experimentant un creixement i una acollida important, però tot i la millor voluntat del món, és evident que no pressionem suficientment com per evitar un creixement tan exponencial i irracional de la propaganda i dels pressupostos bel·licistes.
No val a dir que de guerres sempre hi ha hagut i n’hi haurà. Això no deixa de ser una resposta conformista i fatalista. És evident que hi ha hagut i hi ha guerres, com també hi ha hagut i hi ha pactes i mitjans no violents de resolució dels conflictes. Haurem d’explicar quina és la via millor? En tot cas, la pregunta inicial continua oberta.
Font: http://jesuseduard.blogspot.com/2022/10/per-que-no-ens-mobilitzem-contra-la.html
