Sants de la Pedra
Quan era xicotet, l’arribada de l’estiu era celebrada amb distints i curiosos ritus, que ara recorde com una mescla de lo religiós i lo pagà que, no obstant, els meus iaios complien amb puntualitat anual. Una d’eixes ancestrals celebracions estava situada a finals de juliol i coincidia amb els «Sants de la Pedra».
La seua història es remunta a l’època romana de persecucions contra el cristianisme. Hi havia dos prínceps de Pèrsia que recollien els cossos dels perseguits per enterrar-los. Aquests eren Abdó i Senén, que van ser degollats al voltant de l’any 250. Les seues imatges són les de dos prínceps. L’un té unes espigues de blat i l’altre un xanglot de raïm, productes del camp relacionats amb el pa i el vi. Aquests dos nobles, a vegades, tenen uns lleons gitats als seus peus que fan referència al seu martiri.
Invocats contra el pedra i les plagues de llagosta, el culte a estos dos sants martiritzats en el segle III, es va estendre per les terres valencianes a partir de la conquista del rei Jaume I. Coneguts popularment com els Santets de la Pedra, representen el patronatge dels agricultors de la majoria del territori valencià («Reseu als Sants de la Pedra, tingeu-los contents en tot; que està la gorgereta en l’aire, i si apedrega, ens fot», resa un dita agrícola valencià).
Segons les investigacions de Manuel Aranda, a les terres valencianes, antigament eren al voltant de 90 les poblacions que celebraven algun tipus de festivitat en honor de sant Abdó i sant Senén (els Sants de la Pedra o Sants Màrtirs). Són celebrats de manera especial a Sagunt (festes patronals entre el 21 i 30 de juliol), Torrent (en les que es realitza el famós Ball de Torrent), Simat de la Valldigna (patronals a principis d’agost) i Fuenterrobles (última setmana d’agost). Completen esta celebració Sueca (amb el trasllat de les imatges des de l’ermita de la Muntanyeta dels Sants, ubicada en plena marjal del parc natural de l’Albufera, fins a l’església parroquial), Picanya, la Pobla del Duc i Teulada.
Els Sants de la Pedra tenen molta presència a la nostra zona. Entre altres, a l’església de la Mare de Déu de la Misericòrdia de Banyeres estan les imatges dels sants. A Biar tenen una ermita dedicada a ells. A Ontinyent, d’on van ser patrons, tenen una capella anterior a 1658. Al Camp de Mirra (d’on van ser furtats de l’ermita i, al poc, recuperats) en celebren la festivitat junt amb la de sant Bartomeu, i en tenen referència des de l’any 1725.
La seua devoció es troba estesa per terres italianes i franceses. A Occitània i l’antiga Corona d’Aragó eren venerats com a patrons dels boters i de l’agricultura, ja que es tenen vinculats a ells, i a les seues relíquies, una sèrie de fets miraculosos relacionats amb collites, tempestes, etc. Eren protectors, especialment, de les pedregades. A l’antic Regne de València es tenen referències sobre el seu culte des del principi del segle XV. Hui dia, al País Valencià, són unes 40 poblacions les que fan festes en honor dels Sants de la Pedra.
No arribe a recordar si les advocacions dels meus iaios van aconseguir algun resultat pràctic (una cosa que dubte), però he volgut amb esta entrada rendir-los un xicotet homenatge, agraint les bones ensenyances que vaig rebre d’ells en altres ambets.
Font: http://basseta2007.blogspot.com/2007/07/sants-de-la-pedra.html
Qui són els «Santets de la Pedra»
Ací, a Catalunya, a l’Espluga de Francolí, també tenim per Patrons Sant Abdon i Sant Senén. M’ha agradat saber la història dels «Santets de Pedra» que a Catalunya també anomenem «Sant Nin i Sant Non»