
Más abajo, traducción al castellano
Res més s’hi val
Maleïdes siguen les guerres i aquells que les provoquen,
Perquè no hi ha raó ni entranya que disculpe
el seu rierol d’odi,
l’hecatombe d’infanteses,
la sembra de cadàvers sense cementeri.
Maleït l’estratega que dibuixa una creu al mapa
nimbat per galons de fel.
Maleïdes siguen les armes i aquells que les fabriquen,
des del punyal primitiu al fong apocalíptic.
Amb elles fan negoci senyorots lluents
que gaudeixen de sopar amorosament en família
i s’eixamplen la piscina amb cada país devastat.
Maleïda siga la miríada d’inversors, com a cucs
descomponedors sobre un cos que alena encara.
Maleït aquell que dedica la seua ciència
a augmentar el potencial de mort.
Maleïdes siguen les indústries de la guerra.
Sota la cuirassa de cada equip de combat tremola un fill de mare,
batega un cor que fou de xiquet.
Maleït siga l’uniforme que dissuadeix de carícia,
que petrifica l’abraçada,
que alienitza la tendra humanitat.
Pensava en el seus nadons qui va cosir eixa guerrera,
qui va prémer aquell cargol,
qui dissenyava els carros blindats?
Maleïdes siguen les guerres que ensorren els ponts
entre l’obrer humil i el civil massacrat.
Maleïdes siguen les guerres i tots els seus còmplices.
Aquell que a recer de tribuna pública
injecta verí a l’ignorant,
la veu que esperona injúries,
l’antena que ressona el desastre.
Per complaure el gringo
rodaren el cim, captiu ja per lustres,
mentre a l’altra banda del món,
cegues davant l’alegria i desnonades de la infantesa,
desnaturalitzades criatures, autòmats en legió,
sense saber per què, mataven.
Allibereu la muntanya, protegiu la infància,
bastiu l’alegria.
Res més s’hi val.
Demétria d’Alcanyiç
Maig 2023.
Otra cosa no vale
Malditas sean las guerras y quienes las provocan,
pues no hay razón ni entraña que disculpe
su reguero de odio,
su hecatombe de infancias,
su siembra de cadáveres sin cementerio.
Maldito el estratega que señala una cruz sobre el mapa
ornado en galones de hiel.
Malditas sean las armas y quienes las fabrican,
del puñal primitivo al hongo apocalíptico.
En su negocio se lucran espléndidos señores
que gustan cenar amorosamente en familia
y amplían su piscina con cada país devastado.
Maldita sea la miríada de inversores, como gusanos
descomponedores sobre el cuerpo que aun respira.
Malditos quienes dedican su ciencia
a aumentar el potencial de muerte.
Malditas sean las industrias de la guerra.
Bajo cada equipo de combate tiembla un hijo de mujer,
late un corazón que fue de niño.
Maldito sea el uniforme que disuade de caricia,
que petrifica el abrazo,
que aliena al humano.
¿Pensaba en sus niñitos quien cosió esa guerrera,
quien apretó aquella tuerca,
quien diseñó aquellos tanques?
Malditas sean las guerras que quiebran los puentes
entre el obrero humilde y el civil masacrado.
Malditas sean las guerras y todos sus cómplices.
Quien amparado en tribuna pública
inyecta al ignorante veneno,
la voz que espolea el atropello,
la antena que repercute el desastre.
Por complacer al gringo
cercaron la cumbre, cautiva por lustros,
y al otro lado del mundo,
ciegas a la alegría y desahuciadas de su infancia,
desnaturalizadas criaturas, autómatas en legión,
sin saber por qué, mataban.
Liberad el monte, proteged a la infancia,
edificad la alegría.
Otra cosa no vale.
Demétria d’Alcanyiç
Mayo 2023.