Xerrada a Crevillent:
«Iniciatives locals i Autogestió; presentació de la cooperativa Integral
Catalana i Terra viva» a càrrec d’Enric Duran i membres de Terra viva
El pròxim 21 de Setembre El col•lectiu ecologista i cultural el campanà, ha organitzat una xerrada sobre iniciatives locals i autogestió, amb la presentació de diferents projectes duts a termes tant en Alacant com en Catalunya. Aquets projectes tenen a veure amb l’agricultura ecològica, el decreixement i l’autogestió.
Comptarem amb la presència del activista, expropiadors de bancs i
decreixentista Enric duran.
La xerrada tindrá lloc a la casa de la cultura: C/
Llavador nº9. A Crevillent.
Xerrada a Crevillent:
«Moviments autònoms i obrers dels anys 70 a Catalunya»
Amb ex-membres de grups autònoms, (Gari, Olla, grups de
suport a la FAI, MIL etc…).
El proper dia 20 a les 20:00 h. tindrem en
el ateneu La Coveta de Crevillent (Alacant) una xerrada sobre
els moviments autònoms i obrers dels anys 70 a Catalunya.
La coveta es troba al barri de la salut a Crevillent al carrer
Llorens numero 82.
Primer us deixem amb unes breus biografies dels ponents:
Miquel Dídac Pinyero (L’escala 1950)
A l’Institut de Figueres, als 15 anys, organitza el col•lectiu
‘Joventut Indiketa Llibertari’, i el Maig 68 ho viu entre Figueres i
Perpinyà.
Té relacions amb la Internacional Situacionista. Detingut en relació a
uns Comités d’acció revolucionaris a l’estiu de 1969 passa dos mesos a
la presò de Girona i va ser absolt en un consell de Guerra. S’integra en
el grup autònom anarquista ‘Negre i Vermell’, participa en la
Conferencia anarquista de València de 1971 i en la creació d’Estudiants
Llibertaris de Catalunya i Balears.
Cofundador del grup autònom Kronstadt-71 A l’Empordà i redactor del
butlletí clandestí ‘Tribuna Llibertària, declarat rebel a concentració
(insubmís) del servei militar. Milita activament en la clandestinitat a
Barcelona i participa en la reorganització de la FAI. Cofunda el grup
‘Crítica i Revolucionaria i escriu en el butlletí ‘CNT Informa’, al
mateix temps que a ‘Front Llibertari’, ‘Terra Lliure’, ‘Le Combat
Syndicaliste’, ‘Comunne Lliure’, ‘Espoir’, ‘Tierrra i Llibertat ‘i
altres publicacions. Representa el moviment llibertari en el Comitè
Solidaritat Presos MIL i es perseguit, amb fotografia a TV i la premsa,
pel cas OLLA. S’exilia a Tolosa, París i Perpinyà.
Milita en grups anarquistes francesos i en la CNT francesa. Detingut i
torturat al gener de 1977, a Barcelona, causa de la Conferencia
Peninsular de la FAI en què representa el grup d’afinitat ‘Tramuntana’.
Reorganitza l’Ateneu Art i Cultura de l’Escala. Cofundador del Centre
d’Estudis scalencs i d’un grup de defensa de l’arquitectura rural i
tradicional a l’Empordà col•labora amb l’Ateneu Enciclopèdic Popular de
Barcelona. Crea la llibreria Els Trobadors, a l’Escala, i defensa la
Ecologia social alliberaria en l’ocupació de les Maresmes de l’Empordà
l’estiu de 1977 des del col•lectiu ‘Acció Ecològica Empordanesa’.
Novament detingut en una maquinació contra la FAI passa uns dies a la
Model de Barcelona. Participa en el col•lectiu ‘Afinitat Anarquista
Comunista’ i posteriorment cofunda la ‘Federació Anarquista-Comunista
Llibertari’. Milita en el Moviment d’Objecció de Consciència i finalment
no fa la mili. Participa en una conferencia anarquista internacional a
Sardenya i en la fundació de la CNT Països Catalans, que finalment
representa un component de CGT.
Cofundador del ‘Fòrum Ecologista de SÃantesi Llibertari’ també
participa en els col•lectius ‘Alternativa Llibertari’. A partir del
moviment antiglobalització evoluciona en posicions pròximes al
anarcoprimitivisme des d’una opció partidària de superar la ideologia
del neolÃític i fer una contrarevolució industrial de tipus comunista
llibertària, sense deixes les seves idees d’una estratègia favorable a
un front llibertari en la lluita de classes i la creació de consells
obrers, més enllà del clàssic anarcosindicalisme. Escriu en una
infinitat de butlletins, revistes i fanzines llibertaris i
anarcosindicalistes. Pensa que el capitalisme pateix una malaltia
terminal i que hi ha un decreixement fort que liquida la societat del
consum. Es considera un anarcocomunista ‘naturiano’.
Txema Bofill (la Bisbal de l’Empordà, 1953)
Va estudiar Preu i Filosofia a Barcelona i, sent membre d’Estudiants
Llibertaris, el van detenir per pintar al carrer «No a la dictadura». Va
fugir a França li estalviava la mili i el gener de 1973 s’instal•là la a
Tolosa. Contacta amb la CNT i represaliats espanyols a París. Atraca un
banc amb el Grup Autònom Revolucionari Internacionalista, GARI.
Torturat i empresonat durant gairebé un any a França, torna a Catalunya
el 1977.
Els GRUPS OBRERS AUTÓNOMS, la qual constituen tres equips: l’extern,
l’obrer i el teòric. Encara que formaven un tot hi havia entre ells i
elles dues posicions: la dels i les immediatistes, partidaris de
l’eficàcia abans de res i la dels i les teòrics, separats que feien
reposar tots els problemes sobre qüestions de teoria política.
Quí eren els GARI?
Els grups d’acció Revolucionària Internacionalista (GARI) van ser una
sèrie de grups autònoms antifranquistes, d’ideologia antiautoritària,
que es van coordinar per a realitzar accions d’agitació armada i
propaganda després de la autodissolució del Moviment Ibèric
d’Alliberament (MIL), a Tolosa, a causa de la detenció dels seus membres
i condemna a mort d’un d’ells, Salvador Puig Antich. Tras l’execució de
Puig Antich els GARI realitzaran accions per evitar una possible pena
de mort a altres membres del MIL com Oriol Solà Sugranyes i Josep Lluís
Pons Llobet en aquests moments empresonats i pendents de judici.
Apareixen les seves sigles per primera vegada l’endemà del segrest del
director de la sucursal parisenca del Banc de Bilbao, el 3 de maig de
1974. Una associació estructurada a dimensió internacional de diversos
grupuscles anarquistes destinats a donar suport a la lluita empresa
contra el règim franquista i en favor dels detinguts polítics espanyols
Bernard Thomas, escriptor i periodista.
Els GARI estaven formats per alguns militants de l’ex-MIL, grup
Primer de Maig i grups autònoms incontrolats que van adoptar noms
temporals i circumstancials com Garot (Grup d’acció revolucionària
ocasionalment terrorista), Gallut (joc de paraules). Estaven formats per
francesos i espanyols.
Les seves activitats tenien com a finalitat cridar l’atenció
internacional sobre els fets que succés en a Espanya durant l’última
època del règim dictatorial del general Franco i aïllar a la dictadura
franquista de la resta d’Europa. En els seus comunicats exigien
l’alliberament dels membres del MIL empresonats a Espanya ja que temien
que correguessin la mateixa sort que Puig Antich. Van realitzar actes de
sabotatge en les línies de ferrocarril entre França i Espanya, voladura
de ponts entre Espanya i França, van col•locar artefactes explosius en
organismes oficials i institucions espanyoles a França, Holanda i
Bèlgica, rapte del director de Banc de Bilbao a París, incendi de
autobusos de pelegrins catòlics al santuari de Lourdes, guillotinar el
cap del príncep Borb i Borb d’una figura del museu de Cera de Paris etc.
Ens veiem el proper dia 20 a La Coveta